L'estenedor

Roba estesa cada dia

El temps, el nostre còmplice


Tot i que n’havia sentit a parlar feia mesos, vaig descobrir Anna Roig i l’ombre de ton chien a través de la xarxa. Un vídeo amb bona definició, un teclat, un somriure dolç i una cançó minimal i suau em bastaren per deixar-me convençut que es tracta d’una proposta imprescindible en el panorama musical català. I ahir, quines coses, em trobava davant Anna Roig al Teatre Principal de Palma. Roig és poderosa, ella tota sola es menja l’escenari, i el pati de butaques, i el teatre sencer. Damunt l’escenari nu, el grup es col·loca ample. Els músics, de presència més senzilla que gris, més discreta que tímida, es vesteixen amb roba de cada dia: ara uns texans, ara una camisa de quadres, ara unes ulleres de pasta, quan l’atreviment és creixent. Ella se’n situa al bell mig amb un vestit negre amb un farbalà vermell sobre uns legins pirates. Només els braços nus.

“Se’t tanquen els ulls i s’obre el teló dels teus somnis, Comença la funció al teatret del teu cap”. Sí, un teatret molt particular, el del cap d’Anna Roig. La cantant de Sant Sadurní és un animal d’escenari, però se’l guanya amb el cap, amb la veu, amb la boca, amb la mirada. De presència més aviat estàtica damunt les posts del Principal, Roig ens mira amb el fibló dels seus ulls, que poden ser dolços, escrutadors o sorpresos. Ens fon la mantega del cor amb uns “petons entre camions” o ens mena cap a l’humor més negre amb l’assassina Trini Sánchez Mata. Quan parla, sap ser també seductora, però sobretot és irònica, i diu moltes coses sense dir-les. Se sap tan segura de les capacitats del teatret del seu cap, que és capaç de deixar el micròfon al peu i cantar una cançó sencera sense bategar més que els ulls i la boca. I tanmateix a tots se’ns endú el seu llenguatge de somnis, trenat amb una quotidianitat de llocs comuns, com ara per a exemple a “Le portrait de n’importe qui”, on se’ns fa el retrat de qualsevol persona, a partir d’una de les coses que tots tenim en comú: “El temps còmplice, el temps enemic”, és clar, depenent de cada moment. I tot plegat amb una veu dolça sovint, aspra a estones, ben modulada, amb un trèmolo estrany en segons quins passatges. Una veu nostra, Anna Roig.

I tots, també, hauríem volgut ser la seva neboda perquè ens pogués dedicar la valenta “Corre, salta, brinca, vola”, que ens convida a ser sempre nins petits, ingenus, inconscients. I feliços.

Amb “Je t’aime”, acabarà el concert oficial. Acaba la música. S’apaguen els focus com si de sobte s’hagués apagat el corrent elèctric. Adéu al vestit negre. Adéu a tots. Els braços blancs de n’Anna, la darrera visió damunt l’escenari.

Una versió de Sylvie Vartan i les seves Poupettes de salon, encén l’entusiasme entre el públic més granat. Roig i els seus músics han passat de la veu càndida a les guitarres amb distorsió i contundència. Però encara queda la conversió de la Roig en Trini Sánchez Mata, Trini la que mata. En un dels darrers bisos, el tècnic de so du el micròfon cap a les bambalines. Els músics tornen a ser damunt l’escenari. Ella encara resta amagada, i des d’allà darrere ens ho anuncia: “Sóc Trini Sánchez Mata”. I ho és. Llavis vermells i ulleres de pasta. Mirada fuita. I venga a assassinar.

Per si a qualcú encara li queden dubtes, Anna Roig i l’ombre de ton chien davallen de l’escenari i es col·loquen sense micròfons, davant els assistents, massa pocs per a tant de luxe, i fan la darrera cançó amb una proximitat de mirades que ens fa pensar que tenim n’Anna dins el nostre menjador, estimant-nos cantant. Ha passat una hora i mitja i ni ens havíem fixat que al Principal hi hagués un rellotge. Amb ells, i amb ella sobretot, el temps ens ha estat còmplice, aquesta vegada. Gràcies.

About these ads

One comment on “El temps, el nostre còmplice

  1. Julio
    23 juny 2012

    C’est magnifique critique!!! Yo añadiré algo más: no solo se gana el escenario con la cabeza, con la boca, con la voz, con la mirada; sino que además se lo gana con sus piernas, esas dulzuras que deciden moverse al ritmo de la música y hacer feliz a todo el que lo ve!!!! Grande Anna!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 23 juny 2012 by and tagged .

Això som jo

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 3.909 other followers

%d bloggers like this: