“Demana el descans que en el món sempre va rebutjar; rossinyol que volia ser albatros i volava per no caminar”


“Tens nom de lluna negra, la més nova, / la que brilla perquè brilla d’amagat, / com la dona que amagues amb la roba / brilla furtivament al meu costat”. Així, amb comparacions senzilles, amb els recursos de sempre, amb la mètrica clàssica, amb les estrofes italianes, Pere Rovira basteix el seu darrer llibre de poemes, Contra la mort, editat recentment per Proa. Es tracta d’un poemari on rima i metre atorguen simplicitat als versos, fins i tot els fan prosaics, perquè les paraules que utilitza Rovira, en plena maduresa creativa i vital, són les paraules de cada dia. El vertader alè poètic dels nous versos rovirians, en canvi, se sent, i d’enfora, en la seva temàtica, la lírica per excel·lència, la que fa referència al pas del temps, a la mort i a l’amor. Com si fos un homenatge permanent al tan manit vers quevedià de “serás polvo, mas polvo enamorado”, Rovira insisteix a cada pàgina en la immarcescibilitat del seu amor, que ja en el primer poema identifica amb un ca fidel que acompanyarà l’estimada en absència del vell amant ja desaparegut: “Em trobaràs per casa, plorant en un racó / perquè no et puc tocar, fantasma del desig /d’estar amb tu, inacabable; et seguirà el trepig / de gos del nostre amor, esguerrat, mort de por, (…) L’amor et lleparà les ombres de la cara, / tindrà gust de saliva, de carn i flor de sal / la llengua del quiet animal, / i jo t’abraçaré amb els meus braços d’ara”. El ca com a símbol de fidelitat perenne, però també l’amor fet carn a través de l’animal, superant la mort física de l’aimador”. Canta Paco Ibáñez el medieval romanç anònim d’”El conde niño”: “De ella nació un rosal blanco, / de él nació un espino albar;”, el vell mite grec dels arbres com a garantia d’una unió permanent. I altra volta Pere Rovira sembla fer-se’n ressò en la segona part del seu poemari, amb el títol gens opac d’”Arbres”. Els arbres, capaços de viure i de morir, però de fer-nos encobeir el delir per una vida plena i llarga, potser eterna, són utilitzats amb mestria per Rovira com a transposicions del seu periple vital, de la seva anècdota més recent, si es vol. Especialment lúcids són els versos d’”El llorer”, on el jo poètic s’identifica amb l’aromàtic i tradicional arbust que, tanmateix, acaba cedint a l’onatge implacable de Cronos. Una vegada mort, però “un roser va enramar-s’hi i el vestia /amb les roses més altes del jardí / avui tenim encara l’alegria /del llorer mort que no se sap morir”. Clou el capítol dels arbres un homenatge generacional, “Avellaners”, on Rovira ret honors al seu padrí, que era “un pagès blasfem, nervut, petit; gràcies a ell, vivim. Que quedi escrit”. Vides que se succeeixen, i que donen lloc a nous cicles, a noves persones, a noves històries. Tots som un àtom del contínum que és viure. Justament, aquest homenatge al padrí sembla succeir-se després en el tercer capítol, titulat així, “Homenatges”, i que ben bé podria titular-se “Complicitats”, i per mostra un botó: “El recorden les seves amants perquè, a trossos, va ser inoblidable, i els amics no podrem oblidar que era bo, i malvat de tan fràgil. No sabem si demana el descans, que en el món sempre va rebutjar; rossinyol que volia ser albatros i volava per no caminar”. El cicle obert amb “Apunts”, primera part del llibre, es clou amb Sempre, referència explícita a la perennitat, procedent, sens dubte de la vitalitat que atorga al Rovira envellit l’amant jove, com si fos el “riure” ferraterià, l’amor segur però limitat per la carn caduca, perdurarà enllà dels anys, i per això es veu segur de dir que “no t’estimaré mai en passat” i que “la llum de primavera del nostre estiu aquí, no te l’apagaran la por ni la tristesa, i aniràs a dormir somrient a les ombres. I dormiràs amb mi”. Clouen el llibre els profètics: “El meu amor no entén la paraula morir; per estimar-te sempre, no em necessita a mi”. Per a amants d’edats distants.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s