Els miradors d’obres


Unes reixes metàl·liques i una xarxa verda paren la visió del buit. En un passeig noucentista d’arbres del segle XXI han esbucat una casa. Molts dels transeünts que en passen per davant observen l’obra i la pols amb la quotidianitat de qui veu pixar un ca a un cap de cantó o de qui tira una llosca en terra com qui tira les ganes de viure al pou de la indecència i la rutina. La casa esbucada també ho era, noucentista. L’amo en Biel no sap què vol dir “noucentista”. “Tomeu, què has vist que han tomat can Xerafí Meco?”. “Batuadell, i això?”, contesta l’amo en Tomeu. Tira a tira, gaiato en mà, els dos manacorins, que n’han viscudes de tot color, se’n van cap a Can Xerafí Meco. Una vegada allà, observen amb satisfacció el progrés de l’obra. “No, i aquesta casa era ben esbucadora, un niu de rates”, diu l’amo en Biel. “Diuen que en Guillem Tauler hi vol fer una fincota. Caaaa, saps que ho deixaran de bé!”. Partdamunt la reixa tenyida de verd, hi guaita una pala, i més enllà, una grua que projecta l’ombra quadriculada sobre l’asfalt malmès del carrer. Els dos jubilats guaiten per una retxillera de la malla verda. “Batualmón, Tomeu, i aquí hi ha una síquia! I du aigua!”. La pala no s’atura de gratar. L’amo en Biel es desconnecta l’audífon, aclaparat pel renouer de la màquina malmetent l’antiga síquia. “En Tauler fa bona feina”. “Sí, sí, té bones eines, en Tauler”, contesta l’amo en Biel en un moment extasiador de sordesa, tornant a connectar l’audífon. “Te’n recordes, Tomeu, quan jugàvem a l’alamera i anàvem a fer rodar la font i treia aigua?”. L’amo en Tomeu no contesta i mira en terra, amb la vista perduda. Un tel de nostàlgia silenciosa vesteix de gris l’atmosfera. Els dos vellets tenen el mateix pensament… I la memòria els obre de pinte en ample les persianes de can Xerafí Meco, i recorden aquell pa amb sobrassada que els feia sa mare d’en Xerafí, i aquella germana petita tan rumbosa que tots dos volien festejar i que després es va casar amb en Guillem Tauler, un al·lot ambiciós i que no tenia res impossible. “Li han anat bé, les coses, a en Guillem…”. I al fons de l’alamera, la font, avui només ornamental, ja no treu aigua…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s