Els poetes àrabs de les Illes Balears. Delícies de les illes orientals d’Al-Andalus


El tòpic diu que la poesia àrab ha estat sempre sensual, elegant, corpòria. I també bàquica. Una poesia del vi i del cos. Res a veure amb uns altres tòpics que ens intenten inculcar des del pensament únic. L’arribada dels àrabs a la Península Ibèrica va suposar en el seu moment una alenada d’aire fresc per a unes terres ermes i per a una gent eixorca de cultura. Era l’entrada d’una nova civilització. Com a tal, ens trobam amb la presència de la literatura escrita. Hom podria pensar que la conquesta cristiana d’aquests territoris va suposar l’aniquilació de qualsevol vestigi àrab. Però no fou així. L’Institut d’Estudis Baleàrics ha publicat un volum, molt ben editat, en què presenta, en àrab i en català, les composicions que s’han conservat dels poetes àrabs de les Illes Balears, de les Illes Orientals d’Al-Andalus. S’encarrega de la fotografia, el reconegut fotògraf Joan Torres. Maria Jesús Rubiera és l’encarregada de la selecció i traducció de textos. La mateixa editora fa una aclaridora introducció sobre cadascun dels poetes. I Guillem Rosselló-Bordoy, el degà dels arabistes de Mallorca, en fa una elogiosa presentació. Les fonts, al contrari del que es podria pensar, no són complicades de recercar. La gent de cultura de la civilització àrab tenia una elevada consciència patrimonial i, en detectar composicions i poetes que poguessin ser d’interès, les fixaven en lletra escrita. Tanmateix, no s’ha conservat cap llibre sencer de cap dels poetes dels quals tenim referència que visqueren a les illes orientals d’Al-Andalus. Sí que se n’han conservat poemes esparsos inclosos dins antologies. És hora, ara, de partir i arriar veles, en aquest viatge en el temps i en la cultura cap a una civilització que, de ben segur, ha condicionat, fins als nostres dies, el tarannà dels catalans en general i dels illencs en particular. I en el viatge hi trobarem sensualitat:
Un bes que va ser sorprenent, perquè es va endur la set que jo tenia; Ella té tal dignitat, que si la perdés, no viuria; Vingué a mi de nit quan les tenebres vestien la pell de la serp; Com si les estrelles en aparèixer fossin monedes en una mà tremolosa

Del poeta eivissenc Idris al-Yamani, que parla de dignitat, però també, i molt subtilment, de corporeïtat feta dona. Tampoc no podem obviar un altre dels poemes d’Al-Yamani on fa clara referència a la convivència amb els cristians, i les cristianes, joves i belles…

Amb colls esvelts que són com assutzenes en les terrasses, amb trenes que són com rierols que baixen de l’alt; Amb les galtes de les filles dels cristians, que sorgeixen dels seus vels i fan girar els ulls dels àrabs Esclafeixen a riure, mostrant còdols o perles humides que degoten de les seves fresques boques

Qualsevol comentari seria sobrer davant tanta lascívia intercultural. També hi trobam el testimoni geogràfic del moment, com devia ser la ciutat de Mallorca, aleshores? Ens ho conta Ibn Al-Labbana de Dènia

És com si les seves aigües fossin vi i els patis de les seves cases, les copes.

I també el testimoni menorquí, de Sa’Id IbnHakam:

Menorca és la pupil.la dels ulls penetrants del mar i la seva llum ets tu

Minimalisme, comparació i sensualitat. Un viatge de pell, mirades i humitat per paratges que, poc o molt, encara hi són…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s