La bústia verda


És un jove enamorat. Però enamorat a distància. La seva al·lota acaba de partir cap a una ciutat llunyana perquè hi té una beca. Es veuran, ara, cada dos o tres mesos i, mentrestant, s’enyoraran i trescaran, així com podran, altres sexes. En Tomeu, just ara, ha acabat d’escriure la seva primera carta d’un enyor estrany, com si ella encara fos aquí. Com si no se n’hagués anat. I es disposa a iniciar el ritual de tirar la carta dins una bústia. No n’hi havia tirada cap mai, avesat com està als correus electrònics i al contacte (si en podem dir contacte d’això) virtual. Es passeja per la vila ansiós, cercant la bústia. I en troba una de verda, quadrada. Li espiregen els ulls. Li tremolen les cames. I li ve com una pell de gallina que no sap si és d’emoció o de fred d’una primavera hivernal. S’acosta al fàl·lic apèndix, situat al costat de la plaça. Veu una mica de corniseta que sembla indicar-li que davall hi haurà la ranura per dipositar-hi la lletra amorosa. S’acota una mica. I no troba la ranura. Enrevolta la bústia verda. Du l’anagrama de correus. “És una bústia”, pensa convençut. La torna a enrevoltar. No hi troba forat. Mira d’acostar la carta davall la cornisa, per veure si un dispositiu electrònic s’obre en sentir l’olor del paper. I res. Cinc minuts després, decideix tornar-se’n. Decebut, desfà el camí cap a ca seva interrogant-se sobre l’episodi que acaba de viure. Deu ser una bústia militar, tan verda? O potser és més aviat un dipòsit d’ús exclusiu per a militants ecologistes? Per què és quadrada? Deu ser com una espècie de taquilla per als carters, perquè hi puguin deixar les coses personals que els molestin en la seva volta repartint les cartes?
Deu amagar, la bústia verda, secrets inconfessables de la policia secreta? Deu ser un pou de corrupció d’intercanvi de doblers i drogues? El nostre amic no se’n sap donar passada i ja pensa com ho podrà fer per enviar la carta si a cada cap de cantó va trobant bústies verdes. Deuen simbolitzar, amb aquest color, el verd de l’esperança? Deu ser un indici per als qui s’hi acosten que els diu “continua cercant, les bústies verdes no serveixen per a tu, però no desesperis, en trobaràs una de groga, qualque dia”.

I tanmateix, absort en el pensament sobre la bústia, l’amic Tomeu es tem en arribar a ca seva que ha deixat la carta tancada damunt la bústia. Set folis amorosos i tendres, eròtics i sensuals, sexuals i pornogràfics, i dues hores i mitja d’escriure, perduts damunt la bústia verda. Entra a l’habitació, posa l’ordinador en marxa i intentant mostrar-

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s