La història robada


Feliç idea la de La fornal d’espectacles de produir una versió dramatúrgica de La història robada, el llibre biogràfic que Antoni Tugores va escriure ja fa alguns anys sobre Antoni Amer, Garanya, el batle republicà assassinat pel feixisme durant la guerra civil. Interpretat per cinc actors joves i professionals, l’espectacle gaudeix de la força necessària per fer mantenir a les cadires un públic atent i interessat durant una hora i vint minuts. La història del batle Antoni Amer és contada amb habilitat narrativa i deixa com a puntals de la seva biografia la introducció dels valors republicans, la construcció d’escoles i la convivència amb un feixisme creixent, encarnat sobretot en els pagesos rics que han ocupat el lloc dels senyors, arruïnats quan s’entra al segle XX. Un feixisme que acabarà tomant una a una totes les fites assolides per la república i pels valors que encarna. La història robada en la seva versió teatral s’ajusta prou fidelment al llibre de Tugores i ho fa tant des de la presència de la seva filla Laura en els prolegòmens del muntatge com també d’una detallada anàlisi dels fets històrics que des del segle XIX precipitaren primer l’arribada de la república i després l’adveniment imposat del feixisme. La màgia del teatre és capaç en aquest cas de fer-nos reviure d’una manera més simbòlica que real els fets que marcaren aquells convulsos anys trenta, anys pens d’il·lusió, de canvis, d’idees i de passió. Anys que veieren el seu caminar estroncat per un feixisme que a La història robada es concentra en un sol personatge, en Colau, paradigma de la intolerància, de la incultura, dels doblers bruts, de la por de la democràcia. Especialment fina la interpretació de Tomeu Amer, en aquest cas. En Colau, el feixisme, sembla rebre una ditada de mel al final de l’obra, on se’ns mostra com un personatge humà turmentat pel seu passat fosc, negre. I tanmateix, la intolerància no canvia mai de color, i persisteix. També Xesca Vadell demostra ofici i armes poderoses en encarnar la viuda del batle Garanya. Tot i el final desconcertant, on uns operaris de la neteja semblen voler fer net d’un passat que ha romàs homenatjat durant tota l’obra damunt l’escenari, les mamballetes que clogueren l’espectacle, volgueren ser un reconeixement a la tasca de La fornal d’espectacles i al seu muntatge fet amb correcció i elegància, però també una reivindicació de la justícia històrica envers les víctimes de la barbàrie feixista. Emoció i gratitud del poble de Manacor envers aquells antics republicans i també envers els qui ara ens els han acostat una mica més. La història robada ha de ser una eina de recuperació de la memòria històrica entre els més joves, una oportunitat perquè petits i joves coneguin qui som, i d’on venim, què teníem i què ens varen robar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s