Quan salives, “la carn, crec, és amor”


Hi trobareu vida, hi trobareu poesia, hi trobareu sentències amb regust blaibonetià, en aquest recull inicial i iniciàtic del calongí Pau Vadell. De títol humit i lubricant, “Quan salives” és el guanyador, ben merescut és segur, del premi Bernat Vidal i Tomàs d’enguany. Els poemes de Vadell són curts, i més que salivar, de vegades semblen escopir al lector veritats com temples, o com punys. Veritats agressives i feridores, fruit, es veu, d’una reflexió profunda que no és cosa d’un dia. S’hi coneix, l’experiència de cada dia: “He après a callar quan no tenc temps de discutir”. Discutir sobre el que hom sap, que no té per què ser molt, basta saber on és el límit de cada un: “D’opinió no en tenc, però faig la meva feina, que és la de llegir el que em diuen”. Massa coses per aprendre, massa vida per viure, massa dubtes davant tot, i el primordial, al cap i a la fi, roman també vestit de misteri: “La carn, crec, és amor”. Anau-ho a cercar, si teniu coratge.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s