S’enqüentro


De vegades, un es passeja pel carrer i a banda i banda veu botigues amb unes peces de roba que no s’explica qui les podria comprar. Són peces que volen ser modernes i tanmateix duen el solam d’altre temps impregnat a un botó, o a la solapa, o en un dibuix de dubtós gust artístic i estètic. I aquelles botigues sobreviuen, existeixen, perduren en el temps. El dia de l’Enqüentro explica moltes vegades la supervivència d’aquests comerços. Els representants de la burgesia més estantissa i de l’aristocràcia (encara) més carca de la vila s’apleguen mudats per assistir, el dia de Pasqua, a la representació d’un dels misteris més insondables de la doctrina cristianocatòlica. Mudats, enjoiats, encorbatats, encamisats, surten al carrer els qui tenen doblers i els qui volen fer veure que en tenen més dels que tenen, i els qui volen fer veure que en tenen tot i no tenir-ne. Tots plegats acudeixen a la plaça per veure com una figura engalavernada d’una dona de fusta que en teoria és verge tot i haver parit, fa una reverència davant el seu fill, que havia estat executat pels poders malfactors per ser un revolucionari, però que ara, tres dies després, reneix de les seves cendres (això de les cendres seria un dir, perquè en aquell temps no s’usava encara res de tot això de forns crematoris). Idò això, que el fill ressuscita, que vol dir que torna a la vida després de mort, però tot d’una se’n va cap al cel, que és com una espècie de paradís on viu son pare, que és el mateix fill que s’havia mort, i que no és el mateix pare que li va fer de pare sense desvirgar sa mare.
Ja veu, l’amic lector, que la cosa és complicada, i que hi ha molt de misteri miraculós. Però el dia de l’Enqüentro, els miracles són més escassos. Qualcú es cuida d’estirar una cordeta de davall la Mare de Déu de fusta, i ella tota submisa, inclina una micoia l’esquena i la banda, joiosa i gloriosa, fa sonar tots els vents del paradís per anunciar la bona nova. Vaja, que tot és molt humà.

En tot cas, l’únic miracle és veure com més d’un que no té un duro al banc, aquell dia sí que ha trobat la manera de mudar-se per demostrar que, de moment, pot anar colze amb colze amb el que s’encarrega de mostrar el que vertaderament té..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s