Crònica des de la banyera: “Convé no enamorar-se d’un cos concret”


M’agraden les coses senzilles,

el pa amb tomàquet,

la bleda i patata,

la rutina dels avis,

els poemes que s’entenen.

Amb aquesta divisa entra Amadeu Vidal i Bonafont a la banyera des d’on, amb els dits arruats, fa la seva crònica del món que li toca de viure. Vidal, traspassada ja la frontera dels trenta, es mostra escèptic amb tot plegat, i recorre a l’amor patern i matern com qui cerca una ansa on agafar-se per no estimbar-se en el pou dels anys: “Delinquiria per no sortir-ne. Només a la banyera podré ser jo, recuperar el confort del ventre matern”. Aquesta tranquil.litat de sentir-se el rovell de l’ou, protegidíssim dels agents externs, no l’impermeabilitza a les coses que van passant arran de la comodíssima peça de bany. Recorda, Vidal, parlant del pare, els horabaixes de Carrusel Deportivo i d’aigua escalfada al fogó per omplir la banyera i, sorneguer, afirma: “Jo vinc d’aquí , malgrat que sovint regalimi poemes tendres i que als ulls de les mares dels amics sigui el noi sensible que ve a dinar”. I també, en forma de vapor intangible, rep la visita del primer amor, sentenciat amb un incontestable “som la mel presa al fons d’un pot, estret, on no arribem amb la cullereta”. Després de rebre la visita d’uns esquins amb qui comparteix l’escassetat de cabells, Vidal també viu la nit nupcial en remull, entre les blanques parets de la banyera: “El volum i el moviment dels cossos fan que vessi l’aigua a l’atzar, en rius i en regalims de tendresa cap als intersticis de les rajoles noves. Som ingenus i sabem que tot això és per sempre”. Optimista i àgil manera de viure dins l’escepticisme, certament. El visiten, també, Nicole Kidman, Angelina Jolie, Judit Mascó, Ricky Martin, Brad Pitt, però tanmateix, “caduca la bellesa dels cossos i és esborrada sempre per una altra bellesa”. I adverteix: “Per això convé no enamorar-se d’un cos concret, sinó de la sensualitat renovable del món”. I partint d’aquí, Vidal concreta: “Jo sóc feliç perquè ja ho dono tot per devastat i no tinc res a perdre a la banyera estanca”. L’arribada al caos, al no-res, des d’on la creació és lliure i sense fermalls, des d’on es pot tornar a viure sense tenir res a perdre més que el mateix fet de viure. Però com hem vist no tot és amor, i vida, i record, i sentiment. Des de la banyera, Vidal té temps i esma per veure què passa al món exterior. Sap que hi ha esquins, però també sap que hi ha pasteres, tanmateix, una excusa per tornar a parlar dels records esbucats de la infantesa: “Veig una pastera a l’horitzó. Em concentro perquè l’oasi de la banyera no tingui port ni platja, que tot el perímetre sigui un espadat abrupte com el meu cor adaptat al món. Hi niuen les gavines als buits que queden en erosionar-se els somnis d’infantesa”. Per això, cansat de la gestió inservible, ataca: “Obro el diari per la secció de política. Separo la pàgina i ofego el Consell de Ministres”. L’escepticisme sobre el sistema, el mena també a l’escepticisme sobre l’amor: “Només ens estima altruistament qui ens ha vist néixer i créixer indefensos. Heus aquí la solitud inexorable dels vells”. I tanmateix, Vidal no s’atura de creure en la vida, en un vitalisme encés i urgent: “M’he adonat que, malgrat els anys, com tots vosaltres, encara sóc el centre màgic del món, l’interruptor de què depenen els dies”. Els homes i les dones, creadors de tots els emperons i alhora, però, autèntics creadors de tot plegat, cada dia. Un món en cada vida. I així com hi ha entrat, n’Amadeu, en torna a sortir, amb conya, però de veres, maleint la impossibilitat de ser original: “Un altre cop ha fet servir la meva tovallola de color poesia”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s