Mentre resti una petxina


Critica publicada a Cent per Cent (setmana del 18 al 25 de febrer) del doble recital fet al Teatre de Manacor els dies 12 i 13 de febrer de 2011. La tornam a treure ara a rotlo amb motiu de la pròxima publicació del disc Siau qui sou!, que serà presentat a Manacor el pròxim 26 de novembre.

El títol d’aquest escrit remet a la resistència. És possible. Però també a la poesia. I a allò més nostrat. Més pròxim. Sigui com sigui, els qui hi varen ser, ja saben de què parlam. Aquest cap de setmana Manacor ha viscut un dels fets cívics, socials i nacionals més transcendents de la darrera dècada. La Banda de Música, amb Pere Siquier al capdavant, i amb la participació notable i indispensable del solvent Biel Oliver en els arranjaments, presentava dissabte, i també diumenge, amb totes les entrades exhaurides, la rapsòdia musical Siau qui sou!, de Guillem d’Efak trenta anys després de la seva representació, apoteòsica, sensible i engrescadora a la Sala Imperial manacorina. La idea de Guillem d’Efak era que aquell muntatge pogués circular arreu de l’illa, per centres escolars, casals de cultura, etc. El projecte acabà arraconat a un calaix, ignorat per les autoritats del moment.

I què passà dissabte? Tornaren a retronar les paraules del bruixot manacorí, aquesta vegada al Teatre. Bartomeu Mestre exercí de rapsode, demostrant ofici i també capacitat de commoure, d’emocionar, d’exaltar. La rapsòdia, tant en l’aspecte musical com en el literari, presenta un crescendo obvi. Les primeres lectures exercides per Mestre eren seguides amb atenció, però ben pocs havien de sospitar que aquells versos historicistes i documentats ens abocarien a l’èxtasi i a l’apoteosi de la segona part de l’espectacle. Biel Majoral tornà a demostrar carisma i força a l’hora de cantar. Mirada profunda, esguard fendidor, veu rogallosa, i força madura amarada de terra i de país. El mestre de mestres algaidí canta amb el cor, i per això es fa escoltar. Especialment emotiu fou el “Vou-Veri-vou perr a no dormir”, escrit per un Guillem d’Efak ja malalt com a herència per a la Mallorca que deixava.

La vetlada, Defakiana cent per cent, s’havia encetat amb l’audició del començament del cèlebre pregó de Fires i Festes de Guillem d’Efak. Més d’un minut de silenci absolut al pati de butaques escoltant les paraules del poeta i músic demostraven, ja de bon principi, la predisposició dels assistents a viure una nit èpica, en tots els sentits que aquest adjectiu pugui tenir.

La soprano Maria Rosselló excel·lí en totes les seves interpretacions, però acompanyada per la banda, aconseguí commoure un públic entregat davant l’himne “Siau qui sou!” compost per Guillem d’Efak, un cant a la resistència, a la identitat, a l’autoestima i a l’autogovern. Ara només cal esperar que la feina feta per la Banda de Manacor, Bartomeu Mestre, Biel Majoral, Maria Rosselló, Delfí Mulet i Biel Torres no sigui debades. Primer, perquè es pugui tornar a representar arreu de Mallorca en dates pròximes i després perquè els qui hi foren, i els qui no, prenguin consciència que “tot està per fer, i tot és possible”, com deia l’altre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s