Letícia I


Cercant un altre arxiu, m’he topat dins l’ordinador aquests sonets de joventut. Més de deu anys, deuen tenir. En total, n’hi ha vint-i-un. Set per a Letícia, set per a Alícia i set per a les Dones. Vet aquí el primer.

I

Letícia m’acompanya fidel
en el camí tort de la veritat,
em distreu de la quimera del fat
i em mostra els colors del sol i del cel.

Deu tenir l’esguard de color de mel
l’alegria que em té el cap encantat?
O tal volta el té del color del blat?
Tant m’és ara, l’estim des de l’arrel!

Clares paraules li cant, des d’aquí,
des de la mentida del meu somriure
que m’han ensenyat ella, i el destí,

a engolir per aprendre a sobreviure,
i així cantar-vos felicitats; dir,
encara que no sigui ver, que som lliure.

2 Comments Add yours

  1. Jorra escrigué:

    M’encanta!

  2. Mateu Flaquer escrigué:

    M’ha agradat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s