Cercant un altre arxiu, m’he topat dins l’ordinador aquests sonets de joventut. Més de deu anys, deuen tenir. En total, n’hi ha vint-i-un. Set per a Letícia, set per a Alícia i set per a les Dones. Vet aquí el primer.
I
Letícia m’acompanya fidel
en el camí tort de la veritat,
em distreu de la quimera del fat
i em mostra els colors del sol i del cel.
Deu tenir l’esguard de color de mel
l’alegria que em té el cap encantat?
O tal volta el té del color del blat?
Tant m’és ara, l’estim des de l’arrel!
Clares paraules li cant, des d’aquí,
des de la mentida del meu somriure
que m’han ensenyat ella, i el destí,
a engolir per aprendre a sobreviure,
i així cantar-vos felicitats; dir,
encara que no sigui ver, que som lliure.
Advertisements
M’encanta!
M’ha agradat.