Letícia II


Cercant un altre arxiu, m’he topat dins l’ordinador aquests sonets de joventut. Més de deu anys, deuen tenir. En total, n’hi ha vint-i-un. Set per a Letícia, set per a Alícia i set per a les Dones. Vet aquí el segon.

II

En veure riure els ulls als vitals amics,
canten les caderneres la ventura
de tenir-los jo per cosa segura,
les seves pells són els millors abrics.

M’ho has dit ja Letícia tants de pics,
(tu que m’enganes sempre sense paüra
de fer mal, de fer-me la vida dura)
que l’alegria surt en fets petits,

que ja no m’importa que la certesa
dels somriures en el fons sigui falsa.
Viure enganat no em du la sorpresa,

ni la por de solitud em trasbalsa.
I la felicitat és la raresa
que per tu, gràcies a ells, m’encalça.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s