Letícia IV


El vent engronsa les fulles grogoses
mentre sec al balancí de l’espera.
L’octubre tardoral calma la fera
incipient que surt amb mans geloses

de palpar fins a fondre les formoses
corbes femenines a la manera
d’un orfebre presa d’una quimera
de formes genitalment delitoses.

Però reneix rabiosa la força
que em mena primaveral cap a ella.
Arrabassa’m, Letícia, l’escorça

que em camufla els somriures de rosella,
i servaré el timó d’una nau a l’orsa
per assolir una vida encar més bella.

One Comment Add yours

  1. Caterina Aguiló escrigué:

    Bon sonet!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s