Letícia V


El cinquè lliurament dels sonets de joventut, encara a Letícia.

És constant, i permanent, l’alegria
que des de tu i el teu rostre m’abasta
i en veure somriures d’aquesta casta
pens si és congènita la malaltia

de veure’m feliç sempre, cada dia,
com el colibrí que, de flor en flor, tasta
tots els nèctars i adesiara embasta,
delerós, el camí per fer més via.

Amiga, fris de tot perquè som jove
i som pres d’una al·lèrgia a la tristesa:
la vida és com un arròs que s’estova

si no ens l’empassolam amb avidesa.
Una gran melangia dins mi cova,
Letícia, la vida em malavesa.

3 Comments Add yours

  1. Llorenç escrigué:

    Tal vegada podria ser millor canviar pol·len per nèctar? ja que el nèctar és l’alimentació del colibrí.
    Un apicultor
    Salut

    1. antoniriera escrigué:

      Fet! Tenen les mateixes síl·labes i totes dues són planes, i si, a més, s’ajusta més a la realitat, millor que millor! Moltes gràcies!

  2. toni prim (Jr) escrigué:

    Toni! m’he sentit molt identificat amb les dues darreres estrofes! mai m’havien definit tan bé la vida! com un arròs que s’estova! Foc! Foc! m’encanta!

    GRÀCIES!!!! Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s