Letícia VI


Un nou sonet de joventut, el penúltim de la sèrie a Letícia.

Tot i aquesta bellesa que m’encisa,
la nina d’ulls de color d’herba fresca,
de somriures dolços com una bresca,
no és la papallona que m’irisa

amb la felicitat la testa grisa
i em treu de dins el cos la falsa gresca.
Com un pescador pacient que pesca
i veu que el suro del peixet l’avisa

així jo veig sense veure’t el rostre,
Letícia, que ets tu la meva esclava,
voliaina del vespre que em mostra

amb l’ham a la boca que ara la trava,
la mentida de l’alegria nostra,
que entre penes i plors el fibló ens clava.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s