Letícia VII


El darrer dels poemes dedicats a Letícia. Els sonets de joventut, escrits fa més de deu anys, continuen ara amb la sèrie dedicada a Alícia.

Així com aquell qui surt ben parat
d’un mal tràngol i encara entre el panteix
de l’espant del fet que quasi l’occeix,
diu que torna a néixer, tot i l’edat,

vull jo, amb un sac a l’esquena penjat
ple de misteris, cansat, i amb el bleix
que amb l’esforç del pes sovint em compareix,
que en tornar a riure sigui veritat.

Per això, deman ara el teu ajut,
vull que em mostris com cercar-la, Letícia.
I si no pots, t’esperaré assegut

a l’ombra de l’alegria, Letícia,
que fent camí plegats hem conegut,
encara que falsa, com tu, Letícia.

2 Comments Add yours

  1. xavier escrigué:

    Toni, m’han encantat, tots aquests sonets. Què bons! Què guapos!
    Grà6!

  2. Caterina Aguiló i Torres escrigué:

    M’ha agradat, Toni. N’hauràs de fer un aplec!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s