Alícia I

Set per a Letícia i ara set per a Alícia. S’inicia aquí la segona sèrie dels sonets de joventut.

Des d’aquest desesperat desencís
començ a cercar-te sense saber,
Alícia, si, certament, ets ver:
vull unes mans per tocar el paradís.

Esburbadament donam el vernís
a una vida que cau sense voler
de l’altiu lloc on hauria de ser;
per què, si no és plor, no hi posam somrís?

No és tenir-te la meva quimera,
ni tocar-te satisfà el meu delit,
sentir-te no provoca la cacera,

sinó saber-te, com un erudit,
enciclopèdicament vertadera,
i lliurar-me a tu en combat ardit.