Alícia I


Set per a Letícia i ara set per a Alícia. S’inicia aquí la segona sèrie dels sonets de joventut.

Des d’aquest desesperat desencís
començ a cercar-te sense saber,
Alícia, si, certament, ets ver:
vull unes mans per tocar el paradís.

Esburbadament donam el vernís
a una vida que cau sense voler
de l’altiu lloc on hauria de ser;
per què, si no és plor, no hi posam somrís?

No és tenir-te la meva quimera,
ni tocar-te satisfà el meu delit,
sentir-te no provoca la cacera,

sinó saber-te, com un erudit,
enciclopèdicament vertadera,
i lliurar-me a tu en combat ardit.

2 Comments Add yours

  1. Pep Barrull escrigué:

    “vull unes mans per tocar el paradís”
    “No és per tenir-te”
    “no tocar-te”
    “sinó saber-te”
    “i lliurar-me a tu”.

    Les meves felicitats, Toni.
    Pep

  2. Jorge escrigué:

    “enciclopèdicament vertadera,”
    “enciclopèdicament vertadera,”
    “enciclopèdicament vertadera,”

    Toni, aquest vers m’ha perseguit tot lo dia!
    Gràcies per haver-lo escrit.
    Salut,
    Jorge

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s