Set per a Letícia i ara set per a Alícia. S’inicia aquí la segona sèrie dels sonets de joventut.
Des d’aquest desesperat desencís
començ a cercar-te sense saber,
Alícia, si, certament, ets ver:
vull unes mans per tocar el paradís.
Esburbadament donam el vernís
a una vida que cau sense voler
de l’altiu lloc on hauria de ser;
per què, si no és plor, no hi posam somrís?
No és tenir-te la meva quimera,
ni tocar-te satisfà el meu delit,
sentir-te no provoca la cacera,
sinó saber-te, com un erudit,
enciclopèdicament vertadera,
i lliurar-me a tu en combat ardit.
Anuncis
“vull unes mans per tocar el paradís”
“No és per tenir-te”
“no tocar-te”
“sinó saber-te”
“i lliurar-me a tu”.
Les meves felicitats, Toni.
Pep
“enciclopèdicament vertadera,”
“enciclopèdicament vertadera,”
“enciclopèdicament vertadera,”
Toni, aquest vers m’ha perseguit tot lo dia!
Gràcies per haver-lo escrit.
Salut,
Jorge