El segon sonet de joventut a Alícia.
En la conversa vana d’un dissabte
et cerc, o dins la copa de ginebra
i a la tornada, cobert de gebre,
sent sovint, Alícia, com em rapta,
desvalgut, orfe de mi mateix, apte,
però, per viure una altra nit de febre
i fer els tassers com els camps fa la llebre,
un estol de solituds que així capta
les incerteses que ballen, a voltes,
en les llàgrimes eixutes de tu.
Tens pertot arreu, rialles dissoltes;
palp la teva veu i no veig ningú,
clam les respostes i m’arriben mòltes,
com el voler d’un amant insegur.
Advertisements
Deixa un comentari