Alícia II

on

El segon sonet de joventut a Alícia.

En la conversa vana d’un dissabte
et cerc, o dins la copa de ginebra
i a la tornada, cobert de gebre,
sent sovint, Alícia, com em rapta,

desvalgut, orfe de mi mateix, apte,
però, per viure una altra nit de febre
i fer els tassers com els camps fa la llebre,
un estol de solituds que així capta

les incerteses que ballen, a voltes,
en les llàgrimes eixutes de tu.
Tens pertot arreu, rialles dissoltes;

palp la teva veu i no veig ningú,
clam les respostes i m’arriben mòltes,
com el voler d’un amant insegur.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s