Alícia IV


M’escarrinx el somriure vertader
per descobrir-te el color de la sang;
vull tocar-la amb els dits, però sóc manc
quan, Alícia, cerc al teu recer.

Cansat de fingir felicitat, sé
que només som feliç, pobre, si tanc
les portes a la veritat del fang
que després de la pluja el cor me té.

He cregut que romanies tancada
dins rialles i crits sincers, però
te veig la veu que em diu altra vegada,

dibuixant-m’ho al front amb vidres, que allò
que he pogut tocar just amb la mirada,
dins la negra nit sempre esdevé plor.

Anuncis

One thought on “Alícia IV

Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: