Alícia V



Just de saber que mai no seràs meva
em viu al cor una festa de papallones
i se’m torna delit el desig; ones
de gaudi dibuixen dins mi la treva

d’una guerra sense soldats de lleva
entre regnes de reis sense corones.
T’enyor sense haver-te tingut, estones
de dubte m’assetgen, però fes teva

la meva vida, que et vull per amiga.
Alícia, t’estim i no et conec:
Quin zel malaltís em corca la biga?

Quin dolor inútil em deixa el cor sec?
Quina ungla esmolada em furga a la piga
cancerosa de mentides que bec?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s