Alícia VI


He cregut que romanies, Alícia,
en l’amor per ella, sincer, veraç,
i em tornava a errar com sempre, ai las!
No és que m’alimentàs la cobdícia,

encara que no rebuig la carícia,
ni tan sols sentir-me incapaç
de trobar la medecina al meu cas
em feia cercar, d’ella, la notícia.

L’estim, és cert, però no és el tot
ni allò que dóna a la vida el sentit
car vaig més que sovint amb el cap cot,

cavil·lant en tot allò que he dit;
i m’empetiteix més i més un rot,
agre, com la gola d’aquell qui ha mentit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s