Alícia VII


Una temptació de viure encara
més instants fútils de recerca eterna
els sentits i l’ànima m’enlluerna,
i caic en el plor, car res no m’empara

del desig de conèixer què em depara
el futur, la vida, que enquaderna
dins la pols, com diaris la mà externa,
moments, estones, que ja no són d’ara.

Erm de tu, tot el que avui tenc a prop
m’és fals, i llunyà, mort, Alícia.
No sé on, ni de què, fuig al galop:

La veritat és mentida, Alícia,
i sense tu, ni me cerc ni me trob,
només puc viure del teu nom, Alícia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s