Dona de foc


Assegut davant aquella foganya
una dona de foc i de temença
em remembra ta darrera partença
i roent, m’escomet amb veu estranya:

-Home tot sol a qui l’enyor enganya,
sol aprendràs la solitud a vèncer:
la innocència d’aquell qui comença
sovint és bona, però també danya.

-Dona ígnia que el desig arracones
no puc escoltar els teus mots d’escalfor:
la vull, l’anhel, i no són papallones

les llàgrimes que veus, sinó amor.
Ets traïdora i sé que m’abandones
quan vol arrecerar-se en mi el dolor.

2 Comments Add yours

  1. Laura Hervás escrigué:

    Preciós,més que preciós…

  2. antoniriera escrigué:

    Gràcies guapa!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s