“Poesia només és el que restarà en nosaltres molt després d’oblidar aquest poema”

on

Recuper avui una ressenya de Llunari, de Josep Lluís Aguiló escrita ja fa alguns anys i que trobareu publicada al blog de Món de llibres

Josep Lluís Aguiló. juntament amb Bernat Nadal, Jaume Mesquida i Hilari de Cara. forma un pòquer de poetes que eleven les lletres manacorines com a estendards de la poesia catalana contemporània actual.

La darrera aportació en forma de llibre a la poesia per part d’Aguiló ha estat Llunari, premiat en l’edició de 2008 dels Jocs Florals de Barcelona i editat per Proa.  Aguiló enceta el llibre amb la definició de llunari extreta del Diccionari Català-Valencià-Balear. El poeta manacorí sembla quedar-se amb l’accepció més  esotèrica del terme: “Llibre màgic, on diuen que es poden llegir les prediccions de tot el que ha de succeir, i llegint-lo capgirat es pot fer sortir el dimoni i altres obres de bruixeria”. Però també amb la més popular: “Taqueta  blanca que es produeix dins l’unga. Els nins procuren no mostrar els llunaris que els han sortit perquè cada llunari indica una mentida que han dita”. Deim tot això perquè Aguiló s’endinsa en aquest darrer seu poemari en un món misteriós on els enigmes i els  laberints hi són habituals, però alhora també és com si cada poema que  escriu fos una taca tatuada en el cos, com un llunari dins l’ungla.

He escrit dues normes dels laberints als marges del llibre del temps” o “Som els paràsits d’aquest laberint. Estimam la sang seca a les parets, les taques grogues dels llençols, els cruis del sostre i els  racons amb teranyines”. Són alguns dels  exemples que ens parlen d’aquest món laberíntic, enigmàtic, pendent de desxifrar en què Aguiló ens vol endinsar amb un to profètic o, si més no, instructiu. Tant en els poemes estrictament lírics com en aquells que presenten un to més narratiu, Aguiló mostra ofici a l’hora de bastir els versos i encadenar-los fins a menar a un final sentenciós, sorprenent o colpidor: “Després del desig som anònims com restes d’un naufragi, com branques trencades del temporal, com fragments de vidre polits pel mar”. O encara: “Anant d’esma cap a la claror que ens tornava a la tenebra  de la diària mort”. També té, Aguiló, moments per a la poesia anecdòtica de caire sorpresiu, irònic o fins i tot humorístic: “Un dia et vares adonar que estaves perdent massa temps fugint d’un cocodril inversemblant que portava un rellotge al ventre” o “i saber si has d’anar al metge a treure’t  la guineu del ventre”.

Així com avança el poemari els versos d’Aguiló semblen desfer-se del  to profètic i del misteri construït sobre laberints i enigmes i després de fer qualque clucada d’ull a la poesia de contingut politico-social (“els illencs sabem que mai no es podrà confiar en la solidesa dels homes (…) confiarem abans en l’or trencat que en la pretesa  integritat dels justs”), entren en un seguit de poemes més de circumstància dedicats als éssers estimats o a anècdotes viscudes: “Per res voldria fer que s’acabés la nostra relació”; “mai no podrem suportar la seva absència”; “el món es mereix un nom només perquè puc recordara que tu hi vius”; “vosaltres sou els meus millors amics perquè sé  que sou millors que jo en tot”. Tot això completat amb l’extraordinària trasposició de les aventures d’infantesa talment com si parlàssim de les peripècies dels  soldats a la batalla de Waterloo. Aquesta sèrie es veu, de tant en tant, interrompuda per altres poemes que reprenen el caire fantàstic inicial, però més a la manera del conte popular o potser de la literatura de gènere tan en  raure avui en dia, com el poema Genius locii.

No podem tancar aquest escrit sense citar, encara que sigui de resquillada, les reflexions  que sobre la poesia fa l’autor en aquest llibre: “Com veus és una missió molt fàcil  i per dur-la a terme hauràs de mentir perquè ara saps del cert que poesia només és el que restarà en nosaltres molt després d’oblidar aquest poema”. Com si ens quedàs tatuada a l’ungla, com un llunari, com una mentida dita amb punyeteria, però sense dolentia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s