Dona d’aire

on

La costa empinada m’omple d’alens
en fer el cim de la muntanya del vent
i una dona d’aire riu dolçament
mentre escampa paraules com encens

-Home feliç que de la vida aprens
a viure i a gaudir sempre el present
i frívol procures no tenir esment
de les coses pregones que no comprens.

Viuràs cada dia la nova empresa,
prendràs nèctar de flors com les abelles
i tindràs per aliment la dolcesa.

-Dona eòlica, tu que m’aconselles
a perviure entre els aires de bellesa,
ara sé per què en veure’m em somreies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s