He baixat per un túnel a un jardí
de rosada permanent i sol clar
i entre els terrossos he vist dibuixar
una dona de terra i un destí:
-Home que de la terra has fet camí,
com la teva dona l’has d’estimar,
ets fort, i bell, i has après a lluitar,
tens sagetes i l’arc de sant Martí.
-Dona tel·lúrica que m’has lloat,
tingues per certs aquests mots que ara et dic:
voldré la terra com un fill nounat,
servaré ma llengua, aquí ho escric,
fins a l’arribada del gran esclat.
Del meu país, per sempre, seré amic.
Anuncis
Deixa un comentari