Dona morta

on

Enmig de terres ermes caminava
i l’aire feia olor de carn podrida,
el foc ja no era font de la vida
i la mar era de llim com la bava.

He vist aleshores vessar la saba
dels arbres moribunds d’un bosc sens mida
i he sentit escampar-se la mentida
com d’un volcà s’arrossega la lava.

La dona morta em fita amb el blanc dels ulls,
m’acarona amb la unglada verda, llarga,
i em besa amb llengua de saliva amarga.

– Dona putrefacta que la mort duis,
vossa presència m’omple de cruis
i com un usurer el present m’embarga!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s