Dona utopia


Amb aquest “Dona utopia” es clouen els vint-i-un sonets de joventut que vaig començar a mostrar-vos setmanalment fa una mica més de mig any. Esper que us hagin agradat!

Entre les dones cercava també
el camí de l’alegre veritat
o el de la vera alegria: errat
tornava a anar, sense saber què fer.

De sobte, com quan es crema un fester,
una olor estranya ha aromat ma ciutat
i entre la sobirana soledat,
tot il·luminant el futur que ve,

he vist que s’aixecava una gran flama
dibuixant un nom a la llunyania
i tot d’una he pensat: algú em reclama.

I no era Veritat, ni Alegria,
qui amb la pira em pintava el panorama,
sinó, bella, immensa, Utopia.

Advertisements

One thought on “Dona utopia

Add yours

  1. Ara hauríem de veure els poemes de “senectut” i seria interessant comparar-los, no ja per la forma o estil, ans pel punt de vista evolucioant -o no- després dels anys.
    Bona tasca.
    Bernat Nadal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: