Dona utopia

on

Amb aquest “Dona utopia” es clouen els vint-i-un sonets de joventut que vaig començar a mostrar-vos setmanalment fa una mica més de mig any. Esper que us hagin agradat!

Entre les dones cercava també
el camí de l’alegre veritat
o el de la vera alegria: errat
tornava a anar, sense saber què fer.

De sobte, com quan es crema un fester,
una olor estranya ha aromat ma ciutat
i entre la sobirana soledat,
tot il·luminant el futur que ve,

he vist que s’aixecava una gran flama
dibuixant un nom a la llunyania
i tot d’una he pensat: algú em reclama.

I no era Veritat, ni Alegria,
qui amb la pira em pintava el panorama,
sinó, bella, immensa, Utopia.

One Comment Add yours

  1. Bernat Nadal escrigué:

    Ara hauríem de veure els poemes de “senectut” i seria interessant comparar-los, no ja per la forma o estil, ans pel punt de vista evolucioant -o no- després dels anys.
    Bona tasca.
    Bernat Nadal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s