Amb aquest “Dona utopia” es clouen els vint-i-un sonets de joventut que vaig començar a mostrar-vos setmanalment fa una mica més de mig any. Esper que us hagin agradat!
Entre les dones cercava també
el camí de l’alegre veritat
o el de la vera alegria: errat
tornava a anar, sense saber què fer.
De sobte, com quan es crema un fester,
una olor estranya ha aromat ma ciutat
i entre la sobirana soledat,
tot il·luminant el futur que ve,
he vist que s’aixecava una gran flama
dibuixant un nom a la llunyania
i tot d’una he pensat: algú em reclama.
I no era Veritat, ni Alegria,
qui amb la pira em pintava el panorama,
sinó, bella, immensa, Utopia.
L'estenedor 
Ara hauríem de veure els poemes de “senectut” i seria interessant comparar-los, no ja per la forma o estil, ans pel punt de vista evolucioant -o no- després dels anys.
Bona tasca.
Bernat Nadal