El Gran Oz

on

Fa més d’una dècada vaig preparar aquestes lletres per a la representació del musical El Gran Oz a Manacor per part de la companyia In-fusió. La música la hi posà Bàrbara Duran. Esper que us agradi!

Dorothy

Vull deixar la lluna enrere
viatjar molt més enllà
pujar sense fer replà
al país de la quimera.

Aquí és tot tan estantís
i m’hi sent tan tota sola,
només en Totó em consola
dins el món de color gris.

Blau, verd, cel per caminar,
el vermell i el groc per viure,
el negre per escriure
i el lila per cantar.

Són els colors de la vida
un camí per començar
un país per retrobar
l’alegria més sentida.

Correrem per dins el mar
nedarem cap a n’el cel
i es fondrà tota la gel
que no em deixa caminar.

Cercarem la llibertat
de viure a un món de color
calent com el gran fogó
que és el sol en ser estrellat.

L’home de palla

Recordar allò que he viscut
el futur veure ben clar
no sentir-me decebut
per no poder imaginar.

Cames i braços de palla,
flonjo el cos i buit el cap,
com guanyaré la batalla
als ocells si som un drap

Sense cervell dins el cap
ni tenc por ni en puc fer
sense idees tothom sap
que els ocells no espantaré.

Desafiaria el foc
només per imaginar
els colors d’aquell pinar
sense veure’l gens ni poc.

Pensar els colors de la vida,
el camí poder encetar
del país que ens ha de dar
l’alegria més sentida.

Vull conèixer el Gran Oz,
vull enginy, idees, desig!
Vull sentir-me delitós
vull ser sencer en lloc de mig.

L’home de llauna

Tenir cor per estimar,
saber riure en ser feliç
i plorar quan estic trist:
és tot quant vull demanar.

L’oli és la meva sang
i si no em vull rovellar
amb el cor m’hauré d’untar
per no perdre tot el tranc.

Anar sempre ben lluent
i tots els colors reflectir
del gran Arc de Sant Martí:
això em faria content.

Són els colors de la vida
un camí per començar
un país per retrobar
l’alegria més sentida.

No penseu que era romàtic
el que no em deixava a lloure
fora rovell em puc moure
no estaré pus mai estàtic.

Deixau-me venir amb vosaltres,
veurem plegats el Gran Oz,
la Ciutat de les Maragdes
ansiosa ens espera a tots.

Lleó

Veig passar un ratolí
i m’enfil a una cadira,
el meu cor tot se regira,
som molt bo d’acovardir.

Just de sentir siular el vent,
tot jo som un tremolor,
he perdut tot el valor,
si és que mai he estat valent.

Tenc el cos molt poderós,
imperial la cabellera,
per no fer-me mai enrere
necessit trobar el Gran Oz.

Emprendrem un gran viatge
vers un món de fantasia
per poder cobrar coratge
amb els colors de la vida.

No fugiré a correcuita
sense la negra recança
i amb el verd de l’esperança
trobaré el vermelll de lluita.

Són colors per fer un camí
on tots hi tenim cabuda.
Ja és ben hora de partir
al país que tot ho muda.

2 Comments Add yours

  1. Maria Antònia escrigué:

    Estimat, cada dia em sorprens!

  2. M. Coloma escrigué:

    Allò que n’Ignasi Galmés jr deia, qua era petit, a son pare: Ets un femeno!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s