El tren de la veu


“El meu cançoner” és un muntatge exquisit que va presentar ahir na Joana Gomila a la Casa Natal del Pare Ginard, a Sant Joan. Aquests versos li serviren per fer una cançó parlant de la veu del poble.

Xoca, ara és l’hora,
xoca, ara és l’hora.
Roda fumejant
dins l’ombra dels dies
el tren del nostre cant.
Estacions gelades
i brutes de silenci
tracen taques de dol.
Sol, sol, sol el poble,
sol el seu cant. Sol.
Grises són les nits
que abans trenàveu
dins la fosca.
Cadires de bova
cordes de pita
capells de palmes,
La cançó s’encabrita.
Homes, esquena trencada,
dones, mans de lleixiu,
cantau, eixiu,
amb la falç de la veu,
dolça i amarga,
per la sega de juny
pel poble que hi creu
dins el temps que s’esmuny
i amb el puny s’allarga.
Roda fumejant
dins els dies que vénen
el tren del nostre cant.
Contra les lleis del poder,
el poder de les lleis.
Vagons de rovell,
la història dels anys
solcant per l’herbei.
La raó de la història
i el pes de la llei.
Roda fumejant
el cap escapçat
d’un govern desbocat.
Sol, sol, sol el poble.
Sol el seu cant. Sol.
Canta revolta,
crida que és lliure
amb la veu de la força
Amb força a la veu.
Xoca, ara és l’hora,
xoca, ara és l’hora,
cadira de bova,
poble que creix,
xoca, ara és l’hora
amb el tren de la força,
la raó, i la revolta.
Xoca, ara és l’hora.
Xoca, ara és l’hora.
Xoca.

One Comment Add yours

  1. Pau escrigué:

    Xoca de veres!
    enhorabona Joana!!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s