Un caramel de gingebre, tres confits i un cor de vellut


Manacor és teatre. Manacor és fira. Aquest cap de setmana la ciutat del teatre ha viscut els dies més intensos de la fira d’enguany. En quatre dies, els afeccionats a les arts escèniques han pogut gaudir de més d’una dotzena d’espectacles produïts a les Illes Balears. Resseguint una cartografia inèdita de la dolçor, n’hem pogut fer la classificació següent:

El primer confit: Las Muchas (Mariantònia Oliver)

En parlar de dansa, Mariantònia Oliver és un valor segur. La coreògrafa i ballarina marianda té l’escassa virtut de transmetre missatge en el que fa. La dansa és una disciplina molt sovint àrida per als llecs en la qüestió. Oliver, en canvi, és capaç d’impregnar-hi un missatge, una voluntat comunicadora, una transmissió de sensacions i una generació d’emocions. Allunyada de la narrativitat, la dansa cerca l’emotivitat: el cor i el ventre. La pell, potser. Amb una introducció sòbria en solitari, Oliver cedeix protagonisme aviat a Las Muchas. De primer, unes dones virtuals, projectades, i a la fi, reals i palpables. Las Muchas són una projecció de la dona, un prisma que ens mostra l’expressivitat dels cossos gastats, allunyats de la indústria del desig juvenil, però sans, vitals. Ja ho diu Oliver: “tenc molts noms”. Las Muchas, en definitiva, són els heterònims que conformen una realitat complexa i veritable: la dona feliç i madura i vella, “però més vius que mai i sobretot més lliures”, com resa el programa de mà. L’espectacle és un confit, però també un convit a la reflexió. Per a tots passen els anys, però la vida, digna, ha de continuar, lluny de  prejudicis. Las Muchas, totes, s’expressen al ritme de Paolo Conte Dalida o Santiago Latorre, amb l’alegria de la llibertat.

El caramel de gingebre: Contribució de bàrbars (Corcada Teatre)

“Cal esbucar si volem tornar a construir. La patata calenta la tenen els polítics”. Aquesta és una de les sentències que els dos alter ego de Bartomeu Fiol esfiagarsen a Contribució de bàrbars. El sarcasme divertit de Fiol es reflecteix en la posada en escena proposada per Corcada teatre: un xibiu musical dels anys seixanta, amb les cançons ràncies i frívoles de l’època, i que avui escoltam amb un somriure als llavis: “Cala d’Or, con sus casitas blancas cual copos de nieve”. L’horterisme del moment, aquell malgust atàvic sembla casar amb perfecció amb la crítica àcida de Fiol al model econòmic impulsat pels hotelers mallorquins d’aquella època (i d’avui?). A la dolçor dels versos existencialistes (“Serà bell de néixer molts de pics”) s’hi contraposa l’aspresa del discurs més assagista de Fiol (“No sabeu quina llengua parlau, no sabeu quina llengua conrau”), tot referint-se als mals de la balearització. Però sobretot, amb un convit inequívoc a la resistència i la lluita: “No tengueu por”. És per això que, amb una dicció correcta i un muntatge ben travat i ben ubicat escenogràficament, hom potser hi troba a faltar més Fiol i menys cançons.

El segon confit: L’amor de les tres taronges (La Fornal d’Espectacles)

Quan el teatre per a infants està ben fet agrada a tothom. La interacció amb els més petits, la reducció del text per donar pas a les imatges, presentades amb projeccions d’ombres o de forma real (en aquest cas amb habilíssimes construccions escenogràfiques i d’atrezzo), un titella, una bicicleta que és un cavall, o un gegant amb tres caps però sense mans), l’humor i el missatge. Però també la fidelitat a l’argument de L’amor de les tres taronges alcoverià, i l’ambientació sonora, aconseguida ara amb un tambor, ara amb una serra ondulant, o suara amb un saxo soprano que dóna alegria i ritme a la història. Aquest còctel, completat amb la vis còmica i dinàmica de Joan Gomila i la notable expressió corporal de Rosa Forteza i Alejandro Navarro, converteix l’hora curta que dura el muntatge en una voràgine fugaç d’esdeveniments que fan badar uns ulls com a plats als infants (els més petits, i els més grans). L’amor de les tres taronges té la força dels espectacles fets amb el cor, i amb el final feliç de la princesa i en Bernadet plegats, ens diu que “si ens agrada”, “ens la mengem torrada”, i que si no, “la tirem a la teulada”. I del rei, en diu el que espera de tots els reis, que “protegeixi la seva llengua i la seva cultura”. Més clar, aigua.

El cor de vellut: Folk Souvenir (Joana Gomila)

Si ens deixàssim endur per l’efusivitat del moment, potser diríem que just per la versió memorable (en tot el seu significat) que va fer Joana Gomila de “La mort de na Margalida” ja ho pagava acudir a Folk Souvenir. Però el muntatge de Gomila, acompanyada per Gori Matas, Miquel Perelló i Laia Vallès, se sustenta, i de quina manera, damunt altres potes igualment consistents. Folk Souvenir (el record del poble) és un repàs, a través de textos del pare Rafel Ginard (compilador del Cançoner popular de Mallorca) per les cançons que han configurat la nostra fesomia com a poble. Les tonades del camp, la ja esmentada Mort de na Margalida, la cançó de les pomes, se succeeixen entre les paraules del mestre santjoaner (“Provau de cantar una cançó forastera i vos semblarà que el paisatge, tan auster, s’escarrufa”, en una paraula, serà com “una fumera negra enmig d’un dia ros”). És un espectacle que convida a la reflexió sobre el concepte de cultura popular i el de folklore. Folk Souvenir es mou entre el moment minimal, sintètic, pur i gairebé eteri d’una nota dita des del racó més amagat d’una sang vermella, i la contundència d’allò que surt del ventre, de la força i de la ràbia, amb mostres de jazz i de riquesa instrumental, de cohesió entre músics que es coneixen. El muntatge transita entre els punts marcats a la nostra pell de gallina des de l’amargor de la xocolata més pura, a la dolçor del sucre més suau. Com un cor de vellut.

El tercer confit: Una història italiana (Miquel Mestre i Tutti Quanti)

Sense més pretensions de donar a conèixer una història ben escrita, Miquel Mestre s’ha posat al capdavant d’un projecte ben fet. Una història italiana és un text de Bernat Nadal (un dels contes de La part freda del llit). Mestre n’ha fet la dramatúrgia, senzilla, perquè únicament havia d’adaptar el text per ser llegit i interpretat en la lectura dramatitzada que en fa, molt acuradament i molt expressivament, per cert. Aquest és un dels secrets de l’èxit. L’altre, la participació indispensable de Tutti Quanti, amb les seves interpretacions de les cançons italianes dels setanta, des de Questa piccolissima serenata a Il mondo, passant per Zingara o d’altres èxits de la cançó llatina de l’època. La tria de Tutti Quanti i Miquel Mestre no pot ser més adient a la història proposada per Bernat Nadal: un perruquer homosexual que s’ha colgat amb una dona casada mentre li feia un massatge i l’home banyut que li destrossa la perruqueria i li pren la cussseta canitxe. Tot es resol en un judici amb una demanda pels danys psicològics ocasionats pel segrest de la cusseta. El final no el revelam. Anau a veure aquest confit sorprenentment dolç de llocs comuns italians.

3 Comments Add yours

  1. Miquel Àngel. escrigué:

    Del diferents confits que senyales, tant sols vaig veure el primer, “Las Muchas” i vaig quedar molt gratament sorpres. L’espectacle ja ha girat per diferents teatres, però encara no l’havia vist i el dissabte no el vaig deixar escapar. A la dansa li deman que m’agradi, que me transmeti sensacions i l’espectacle ho va conseguir.
    Enhorabona a Manacor i al gerent del Teatre per mantenir el nivell d’obres, en unes situacions de penuria econòmica i cultural.
    Molt recomanable tot el que ha passat fins ara i el que encara està pendent de venir.

  2. maria escrigué:

    Jo vaig tenir la sort d´anar a veure l´amor de les tres taronges. Me va encantar!!!!! una mescla de poques paraules ( com diu en Toni ) moviments, música, canvis d´escenari ( sense canviar res ) llums, colors, ombres…….. una molt bona composició.

    Enhorabona a tots els qui hi participen !!!!

  3. Bàrbera M. escrigué:

    Quina enveja… I jo que m’ho vaig perdre tot! Bé, almenys vaig poder tastar una mica de Trispol divendres a Can Lliro. Ara encara he quedat més endarrer de tot!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s