Carta oberta al faraó de l’aspirina


Aquí em teniu, amb les mans blanques, nues, esteses per a vós, senyor dels meus dies, oh gran líder de la nostra estirp. Jo, humil servidor dels vostres designis, treballador abnegat de la vostra causa, esper aquí, prostrat davant la vostra absolutesa, la vostra universal magnaminitat. Si us escric aquesta lletra atrevida és per negar-ho tot, per salvar el meu honor i aclarir possibles malentesos.

No, jo no he dit mai, oh rais omnipotent, que vós hagueu impulsat la reforma de la llei de la funció pública, ni tampoc que aquesta reforma suposi un retrocés evident en els drets dels catalanoparlants i, de retruc, la salut de la nostra llengua, que és la cooficial distinta de la que vós enaltiu.

No, jo no he dit mai, oh faraó de l’aspirina, que després que veiéssiu els minsos percentatges de pares que volien l’ensenyament dels seus infants en llengua cooficial distinta de la llengua comuna de tots els espanyols, entre els quals tampoc no he dit mai que m’hi compti, féssiu enviar milers de cartes als pares, pagats dels nostres doblers per mirar de redreçar una injustícia palmària.

No, jo no he dit mai, oh cap de la nostra tribu, des del vostre govern s’hagi impulsat una llei que permeti als grans hotelers requalificar els seus hotels en desús per fer-hi habitatges i, per tant, que puguin especular amb el valor dels seus immobles en comptes de regenerar sòl turístic.

No, jo no he dit mai, oh emperador diví, que el superconseller Company del vostre govern ho hagi anat a Madrid a reclamar els doblers compromesos per acabar l’obra per dur el tren fins a Artà i no deixar vergonyantment la feina a mitges.

No, jo no he dit mai, president de la intel·ligència suprema, que hagueu impulsat un decret de trilingüisme que suposi la derogació del decret de mínims que fins ara garantia que el cinquanta per cent de les classes als nostres centres escolars es fessin en la llengua cooficial distinta de l’altra cooficial que no és distinta, sinó igual entre les iguals.

No, jo no he dit mai, oh tsar impertorbable i totpoderós, ni que us hagueu plantejat de tancar l’Hospital General i l’Hospital Joan March.

No, jo no he dit mai, oh duce clamorós, que els vostres esbirros covards vulguin dur a l’illa la merda mafiosa per cremar en els nostres forns del terror.

No, jo no he dit mai, oh Cèsar audaç, que hagueu posat un impost a la benzina que consumim per destinar-lo al finançament sanitari i que després no l’hagueu reclamat a Madrid per poder fer efectius els seus beneficis.

No, jo no he dit mai, oh Déu elegant de la corbata planxada, que el portaveu del vostre govern hagi practicat la immersió lingüística, ni tampoc la marina, a la recerca d’una unitat didàctica per mostrar els efectes curatius de la llagosta fresca i el Moët Chandon.

No, jo no he dit mai, oh capità generalíssim de la nostra croada, que no cregueu en les possibilitats de promoció exterior de la nostra llengua distinta de l’altra llengua, ni que hagueu fet tancar l’Espai Mallorca ni, tampoc, que hagueu volgut sortir del niu d’independentistes radicals que era, i és encara, l’Institut Ramon Llull, del qual, per gràcia vostra i fortuna nostra, avui ja no formam part.

No, jo no he dit mai, oh rector que servau el nostre camí pecaminós, que tengueu una apotecaria, ni que la vostra dona ara en sigui la titular, ni que hagueu canviat cap llei perquè pugui ser-ho.

No, jo no he dit mai, oh far que ens guiau dins la nit més fonda, que el vostre govern hagi preparat una llei feixista que prohibeixi les manifestacions d’opinió, els llaços infectes o les ridícules camisetes verdes per part dels professionals dels centres escolars públics.

Oh faraó que amb rectitud ens governau, perquè sé que dins la vostra rialla de càmfora s’hi congria la infal·libilitat i l’equitat, aquí em teniu, amb les mans esteses, blanques, nues, esteses per a vós. Dins la meva mirada submisa només hi ha fosca, il·luminau-me amb el vostre raig di-ví. El meu ésser servil jeu com un ca assotat per la vostra verga imperial. I encara, generós i aquiescent com sou, us hem d’agrair amb fervor feel que ens doneu permís per pensar. I si un dia no fos així, des del nostre amor més profund, oh gran líder de la nostra raça, esperarem amb deler de servitud, que ens recepteu també l’aspirina de l’enteniment alienat.

Sé que si heu entès el sentit vertader de la meva carta, el meu lloc sempre interí de servidor vostre no corre perill.

Roman, doncs, tranquil i serè, i us saluda atentament,

Un ca atupat que us llepa la pedicura.

2 Comments Add yours

  1. Joana escrigué:

    Llarga vida al tsar…

  2. Jaume Riera escrigué:

    Vos heu oblidat, que tampoc heu dit, ni diríeu mai, que hagi intercedit elegant i sutilment, davant el Cònsol General de Cort, perquè faci legal l’edifici il•legal on viu. Sabem que no ho faria mai. Ha estat pura casualitat. O causalitat?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s