“Per anar bé, el dimoni ha de ser el dolent de la pel·lícula”

on

Com l’any passat, en Pere Sansó, del Patronat de Sant Antoni em va venir a cercar per fer l’entrevista que a partir de demà podreu llegir al programa de festes d’enguany. El programa està centrat en les completes, i és per això que trobàrem adient entrevistar quatre capellans de Manacor: mossèn Llorenç Bonnín, mossèn Tomàs Riera, mossèn Bartomeu Munar i l’actual rector de la parròquia dels Dolors, mossèn Andreu Genovart. L’entrevista, ben sucosa i amb moments prou divertits, ha hagut de sortir escapçada al programa. Aquí en teniu la versió completa. Molts d’anys!

P1030399Quina és la litúrgia que va associada a Sant Antoni. Antigament hi havia més actes litúrgics associats a la festa de Sant Antoni?

Llorenç Bonnín: Les completes són l’oració nocturna de l’església. A molts de sants, principalment a Sant Antoni, servia com a preparació de la festa, servia com a de pregó.

Tomàs Riera: Hi havia una novena de preparació i, a més, venien els violins i els violoncels i els homes cantaven darrere el retaule de Sant Antoni.

Bartomeu Munar: Dins Sant Francesc…

TR: Però antigament cantaven darrere el retaule de Sant Antoni

LB: I hi cabien darrere el retaule?

I què és exactament una novena?

Andreu Genovart: Nou dies abans de la festa es fa un exercici d’espiritualitat: unes pregàries, unes invocacions, unes lectures, un pare nostre.

Això cada dia durant els nou dies anteriors?

AG: Exactament

TR: I hi havia un predicador

BM: Sí, un predicador que explicava la vida de Sant Antoni. Jo la vaig explicar un any, La segona part del sermó era contar un poc de la vida de Sant Antoni. Per cert que don Joan… que estava per Amèrica, un any va publicar la vida de Sant Antoni per Amèrica, perquè tenia els doblers i no els podia dur, i va dur els llibres en lloc dels doblers. Ell em deia: “Hi ha qualque cosa que no és ben exacta, però vos podeu fiar”, com que dir “si és un desbarat és molt petit”. Vaig distribuir tota la vida de Sant Antoni en els nou dies i dedicava els darrers cinc minuts del sermó de cada dia a explicar la vida del sant començant des del primer que se sap fins a la seva mort als 103 anys, em pareix cert. I la gent ho escoltava, això. Avui no hem de fer venir aquest jovent que ve a sentir les completes a escoltar cinc minuts un sermó de Sant Antoni. Ho hem de situar en el temps que es podia fer.

Això ara no es fa?

AG: Tradicionalment hi havia la Novena, les Completes, les Beneïdes i l’Ofici. Això era el conjunt de la festa. I aprofit per explicar l’origen de la paraula “completes” procedeix del fet que és el res que completa el dia, perquè és el darrer del dia. Abans d’anar a dormir, el darrer res que resam els capellans són les completes.

Això vol dir, idò, que cada dia hi ha completes, però les de Sant Antoni són especials.

AG: Efectivament, per Sant Antoni i per altres festivitats, com per Sant Jaume o per la Mare de Déu d’Agost. A molts de pobles, per la festa patronal es conserven encara les Completes.

Les completes no són una missa.

BM: No, són una pregària, una acció de gràcies per l’amistat i un despertar a la vida de gràcia.

AG: Bàsicament són tres coses: donar gràcies pel dia que acaba, demanar perdó pel que no ha anat bé i demanar a Déu que ens doni un bon son.

Tot això va a part de l’ofici.

TR: l’ofici és una altra cosa. Les completes vénen a ser el final del res de tot el dia. El dia comença amb matines, el migdia hi ha unes hores canòniques, i el vespre hi havia les vespres, que es completaven amb les completes abans d’anar a dormir.

Quin temps fa que no es fa novena?

TR: Jo encara en vaig fer, però no la fèiem d’aquesta manera. Resàvem tres parenostres en honor de Sant Antoni i això ho férem fins que se’n va anar don Mateu.

LB: Jo a Crist Rei, quan hi anava cada dia, perquè ara no hi puc anar cada dia, també la feia la novena, però llegida. Tenia un llibre que posava una lectureta per a cada dia i acabava amb tres parenostres. I llavors acabava amb una cita bíblica: “El just com la palmera fos llarg, com el cedre de l’olivar seran multiplicats”.

Per altres sants també fèieu novena?

LB: Pel Betlem també, i per la Immaculada encara la feim, o encara la faig, perquè la faig jo.

TR: Al Convent feien la novena de Nadal. També la feien amb violins i cantaven unes nadales precioses. Hi havia viola, violí, baix, contrabaix i harmònium.

LB: Era de categoria, això.

TR: Era molt guapo. I acabaven amb una nadala que tot el poble cantava: “Anem a Betlem, a veure el Messies, anem a Betlem i l’adorarem. Les blanques manetes, petites com són, sent tan petitetes formaren el món.

LB: Em recorda, em recorda.

Es coneixia que hi havia més assistència?

BM: Els diumenges no hi havia missa el vespre, com a molt tard es feia a les dotze. Ara fa cinquanta anys hi hagué el concili, que va canviar moltes de coses, i va eixamplar aquesta àrea de poder complir amb el manament d’anar a missa cada diumenge. En posaren el capvespre i el vespre: es deien misses vespertines. Però a segons quines hores no se’n podien dir. Després posaren un acord, que si anaves a missa a les dotze ja et contava per l’endemà.

AG: Hem de pensar que en aquell temps l’església era un punt d’atracció molt fort, i els dies de festa encara més. Moltes de vegades l’església s’omplia amb aquests actes de pietat, molts dels quals caigueren amb el concili vaticà II. Aleshores, els horabaixes era quan aprofitaven per fer la novena, o un tríduo, que eren tres dies, o per fer la vigília.

LB: Era un divertiment per a la gent, allò.

AG: I també feien mesos. Per exemple, el mes de Maria, el mes de maig; el més del goig de Jesús, el mes de juny; el mes de les Ànimes, el novembre; el mes de Sant Josep, el març, i el del Rosari, a l’octubre. La pietat surava dins l’ambient. Això ha canviat moltíssim.

TR: L’església tenia un altre avantatge. Era l’únic centre cultural que hi havia dins el poble, on es cantava bé, on hi havia música, un orgue, on es trobava la gent. Avui en dia, per desgràcia, la nostra música és molt pobra i no atreu la gent, és una música freda. No té aquesta atracció que tenia, i aquests joves se’n van a la discoteca i tenen una perfecció de música que no poden trobar a l’església.

LB: Perfecció, li dius a això?

AG: L’església era un punt de trobada. Els diumenges, els pagesos que no tenien missa a les possessions de fora vila compareixien a la vila, anaven a missa, i es trobaven, era gent que venia del camp que durant tota la setmana no s’acostava al poble.

LB: A l’Església Gran, els pagesos encara avui quan surten de missa tenen el costum de fer tertúlia a l’esplanada de davant l’església.  És el dia que es veuen.

TR: A les esglésies protestants, el capellà o pastor surt a defora i així com van sortint, saluda cada feligrès.

LB: Jo ho he fet, això.

Sant Antoni és una festa pagesa…

TR: No és que sigui pagesa. Passa que l’únic bé que tenien els pagesos, eren animals, del que vivien més o del que treien més era de la truja quan feia porcellins o de les ovelles quan menaven bens. Per això, havien de demanar la protecció de Déu, per això acudien a Sant Antoni. Jo veig pagesos que cada diumenge entren i posen dins la vidriola de Sant Antoni un euro, i això és perquè comanen a Sant Antoni que aquella ventrada vagi bé.

Això encara avui ho veis?

TR: Sí, encara hi ha pagesos, i ho veig perquè jo estic al confessionari que hi ha davant la vidriola, i veig quan vénen i hi posen els doblers.

AG: Jo he vist, de jovenet, a l’establa de les bísties, una imatge de Sant Antoni de vegades plena de teranyines, però a la porta de l’establa no n’hi ha ni una.  I en aquell temps, si un pagès no duia les bísties a beneir… I si li passa qualque cosa?

LB: Ara duen canets.

BM: Jo vaig estar sis anys a una parròquia nova de Palma, a la sortida anant cap a Manacor, a Son Ferriol, i el patró és Sant Antoni. Per fer qualque cosa organitzàrem les completes. I llavors com que jo havia de conèixer en poc temps la gent de la barriada, vaig decidir anar casa per casa a beneir els animals, i els deixava una estampeta. I com que havíem de fer una església nova, necessitàvem doblers i vaig organitzar aquesta sortida per anar per les cases, perquè no és el mateix que t’enviïn un sobre que no que hi vagi el rector, hi ha més compromís. La gent hi posava doblers perquè si jo un dia me n’anava d’allà no em carregaria el temple a l’esquena i els deia “no ho heu de fer per cara meva, ho heu de fer pel vostre bé espiritual i sobretot perquè els vostres fills i néts tenguin un lloc per complir amb l’obligació d’anar a missa”.

A Manacor s’ha fet això d’anar casa per casa?

TR: Per pasqua

AG: I per les possessions, que anaven

TR: Aquí a Manacor s’anava casa per casa i llavors en haver passat Pasqua, el dimarts, anaven a totes les possessions.

LB: Però era molt pesat. Jo record que era el que treia més doblers. Per un secret: si la casa estava tancada m’aturava davant el portal i el beneïa, i els veïnats ho veien. Però arribà el dia que don Jaume Serra, que era el rector nou, em va dir: “No hi pensis dos minuts, lleva-ho, perquè això ens desbarata les vacacions”. Teníem una setmana sense feina i encara havíem d’anar a beneir.

TR: Però era molt efectiu, perquè veien el capellà dins cases on no havia entrat mai i es donava a conèixer a aquella gent i hi parlava.

AG: També hi havia donacions en espècie, com ara ous o llimones.

LB: Jo em cansava tant que quan em proposaren de llevar-ho vaig dir “tot d’una”.

Es feien beneïdes a Possessions?

LB: Se’n fan, encara. A Son Negre i a Son Macià. Quan a Manacor anaven a la baixa, les feien millor a Son Macià que a Manacor.

Recordau altres possessions on se n’hi fessin, més antigament?

LB: Son Sureda i ses Cabanasses.

TR: I potser també els llocs on els capellans hi anaven, com ara el Rafal Pudent, Mendia, Albocàsser.

AG: Però això no ho sabem cert.

TR: El qui anava al Rafal Pudent era don Joan Mascaró.

Però a Son Sureda hi anau, encara?

LB: Hi vaig tres pics a l’any: pels Reis, per Pasqua i per la Mare de Déu d’Agost. A ses Cabanasses era més elàstic. De beneïdes n’hi feia, però només beneïa la gent a la missa. Don Baltasar, hi feia beneïdes, tant a una part com a l’altra. A Son Macià feien concurs antigament, amb premi per a la guapa i per a la lletja, que era humorística. Ara no fan concurs, però en fan una de lletja sempre… que sol esser crítica, i de vegades pornogràfica. Ara només hi vaig i sec i dic unes gloses cada any. La cosa bona és que, de vegades, si han fet grosseries, em gir d’esquena i no els beneesc. Els qui fan putades, fora beneir-los.

La missa en llatí forma part de les completes? Què feim exactament, avui?

AG: La missa i les completes són coses separades. Avui, el dissabte de Sant Antoni cantam completes, però hi falta un salm, i és una pena, perquè queden coixes.

Per què hi falta aquest salm? Per qüestió de temps?

AG: Per abreviar, supòs. Enguany tendrem molt d’interès a posar la traducció mallorquina a baix del llatí perquè la gent sàpiga cada frase en llatí què vol dir, i procurarem que bastin per a tothom i que tothom en pugui tenir. El que volem diferenciar enguany especialment és que les completes són un res, una pregària, i per tant s’hi ha d’anar amb devoció. Que llavors als goigs la gent es posa dreta, tira els capells a l’aire i es desbarata, es comprèn. Ara, les completes el Patronat té molt d’interès que quedin dignificades. I ja fa un parell d’anys vàrem decidir, perquè era impossible així com estava l’església, celebrar la missa solemne de Sant Antoni el dia de Sant Antoni. La feim sempre en acabar el darrer ball de sa Bassa, i va bé, la gent compareix i hi ha silenci i hi ha participació.

Hi ha molta diferència entre la devoció d’avui i la d’un temps?

LB: Massa dimonis. Els dimonis són les forces del mal, no s’ha de venerar el dimoni, i avui fins i tot fan medalles del dimoni. A un nin que en duia una li vaig dir: “Lleva’t això, no has de venerar el dimoni, has de venerar el sant”.

AG: Jo cada any he de recordar que la festa és de Sant Antoni. Hi ha una vinculació amb els dimonis molt forta, i evidentment hi han de ser, els dimonis animen la festa, però la festa és de Sant Antoni. En els cossiers, el dimoni és molt important, però en totes les danses acaba en terra i amb la dama amb el peu damunt. El bé sempre acaba per vèncer el mal.

LB: El dimoni ha de ser el dolent de la pel·lícula, per anar bé.

TR: Aquesta dansa religiosa que té Manacor, la dels dimonis, segurament està treta de qualque acte teatral. Si ens hi fixam és una dansa dels dimonis que van enrevoltant Sant Antoni, el tempten i ell els fa la creu. Ell domina la temptació, venç el mal. I hi ha una altra cosa: un dimoni gros i dos dimonions, que vol dir: el dimoni, el món i la carn. A les altres parts, no tenen dansa, i per tant no tenen significat.

LB: Antigament quan acabava el ball, primer se’n retia un, després un altre, i el darrer que es retia era el dimoni gros.

TR: Això encara ho fan qualque vegada, però jo els ho repetesc cada any. Abans, a totes les ballades acabaven així. I això jo els ho repetesc cada any: que no perdin això, que és l’essència d’aquesta dansa. Sant Antoni domina el pecat, la temptació, el mal. Ells el destorben i no el deixen llegir, i ell els fa la creu, i al final els venç.

Els tres símbols són el dimoni, el món i la carn.

TR: Sí, aquests són els tres enemics de l’ànima. És una opinió.

El dissabte de Sant Antoni acudeixen milers de persones a l’església, justament quan el nombre de feligresos ha baixat, i Sant Antoni és una festa religiosa. Com s’explica tot això?

TR: Això és un fenomen inexplicable. Quan va venir don Mateu, va voler implantar els foguerons i amb això ho va augmentar tot, també les completes. En canvi, a la missa no hi ve més que la gent pietosa, que és la que hi ve cada dia. La joventut té una cultura distinta de la nostra, no han tengut formació d’urbanitat. La LOGSE va llevar la urbanitat i l’educació, que tots els pobles tenen, i només és Espanya que no la té, i tenim la joventut que tenim. No els han donat urbanitat, un mode de comportament, i per això van a l’Església com si fossin al carrer.

AG: És ver que les completes per a ells són un acte més de la festa. Davant cal Baciner, de cada any hi ha més gent, a l’Ajuntament, tots sabem com es posa. La colcada, igual. I les competes també. La nostra recomanació és que la gent triï i digui: “Enguany vaig a completes, l’any que ve aniré a la Colcada, o a l’Ajuntament…”, però poder anar pertot és molt difícil.

TR: Un altre dels factors que han contribuït a això és que Sant Antoni ha anat a menys, perquè convertint-se el poble d’agrícola a industrial la festa va anar a baix, a baix, fins a morir-se gairebé de tot. Però amb la venguda de don Mateu, la festa va pujar per amunt.

Don Mateu impulsa la festa des de l’església. El creixement dels anys vuitanta és des de l’església. En canvi, el creixement dels darrers deu anys ha arribat d’un altre costat.

TR: Jo renyava don Mateu perquè li deia: “Aquesta festa sempre ha estat del rector”, però ell va voler fer un patronat perquè pensava que si arribava un rector que no li agradàs la festa ho tiraria a baix. I jo li deia: “Si fas un patronat, ho vas paganitzant”.

AG: De totes maneres, vull dir en honor de don Mateu que va fer un gran esforç per tornar a incorporar les beneïdes amb un poc de dignitat, perquè havien baixat gairebé a zero.

Les celebracions de Sant Antoni sempre són exclusives dels Dolors?

AG: La gran festa és aquí. Ten en compte que els Dolors aglutina certes festes que són per a tot el poble: el Sant Crist, el Corpus i Sant Antoni. Cada parròquia en celebrar el seu patró fa la seva festa, però aquestes tres són intocables, fins al punt que les altres parròquies suprimeixen les seves misses perquè la gent pugui participar als Dolors.

L’ofici de la revetla de Sant Antoni, sempre ha estat concelebrat?

AG: No, a partir del Concili Vaticà II.

LB: Missa de tres, es deia abans.

D’aquí ve la dita “missa de tres i altar fumat”.

AG: Exactament. Els dies solemnes encensaven. I la missa potser que es digués a la capella de Sant Antoni. Sempre hi ha hagut obrers que eren els que es cuidaven de la capella, encara ara hi ha una família que se’n cuida.

Podríem parlar de la figura dels obrers i del sobreposat?

TR: N’hauríem de parlar amb en Joan Andreu, perquè son pare va ser el darrer sobreposat. Els darrers sobreposats varen ser de sa Sínia.

AG: el sobreposat ajudava els obrers. Els qui ho saben bé són en Toni Gomila i n’Albert Carvajal. En aquests moments, des del Patronat, estam preparant uns estatuts per fer una obreria de Sant Antoni, això ens ho aprovarà el Bisbat. Així, si un dia, pel que fos, desapareixia el Patronat, queda l’obreria vinculada amb l’església.

L’obrer era una figura diferent de la del baciner.

TR: El baciner duia la qüestió dels dimonis. L’obreria de Sant Antoni passava bacina cada diumenge. Encara hi ha unes bacinetes amb un Sant Antoni, i potser que la que passeja avui el baciner sigui una d’aquestes bacines. Aquests doblers servien per al manteniment de la festa, per pagar els músics, els dimonis… I la recaptació de les beneïdes anaven cap a l’església exclusivament. I quan es feren a l’Hipica (l’hipòdrom), en Pedro Suasi va dir: “Jo som el rector d’això”, i va agafar tots els doblers…

LB: El que va ser molt bo va ser la benedicció de l’Hípica nova.  El bisbe Planes em va trobar pel carrer per Palma i em digué: “Veuràs en Mateu Galmés?”. I vaig dir: “Sí, senyor”. “Idò li has de dir que tal dia ho tengui tot preparat per beneir l’Hipica nova”. En Jaume Serra, que era el rector meu, estudiava per devers Comilles. Arriba, va venir amb l’escolà, en Tomeu, amb tots els ormeigs per beneir. Vestiren el bisbe, i no es va voler posar capa, i no feia gaire planta. Va fer un discurs abans de beneir, i jo només entenia “caballos, caballos”. I llavors em va dir “i el teu rector?”. I jo vaig dir: “És a Comilles, ha tornat conservador d’ençà que estudia a Comilles”. Vaig escriure a en Serra i li vaig explicar que només havia entès una paraula: “Caballos, caballos”.

Teniu qualque anècdota per contar d’aquestes celebracions de Sant Antoni?

TR: No perquè jo vaig estar devuit anys a Amèrica.  Quan vaig venir, la festa començava a pujar.

AG: La gent sempre ha sabut distingir entre el que és qüestió d’església i el que és qüestió de carrer: les cançons verdes es canten devora els foguerons, a l’església sempre hi ha hagut un respecte. Un temps, a les beneïdes totes les gloses que es duien feien referència al sant, a la pagesia, als animals… Aquests darrers anys s’han convertit en política, en crítica… És una anècdota, però també és un fruit del temps.

TR: I d’altres que són sexuals que estan extretes del temps de carnaval, de la ximbomba. Jo, de petit, de sexuals no en vaig sentir cap mai.

LB: Quan les nines de la Puresa arreplegaren les cançons de Sant Antoni, n’arreplegaren de tot color, n’hi havia bastants de sexuals.

TR: Però aquestes vénen de sa Pobla, perquè qui els duia era un de per sa Pobla.

AG: I d’Artà, jo totes les coentes les sé de nin d’Artà.

LB: Els poblers són catòlics, però grossers. Hi va haver un valencià que els va observar i em va dir: “A sa Pobla parlen molt malament, i les dones pitjor que els hòmens!”.

TR: A sa Pobla les dones que no engataven l’home es deien una a l’altra: “Tu no ets femella suficient per engatar-lo”. I llavors deien: “El palpar no emprenya! Endavant!”. La festa de sa Pobla era més comuna.

LB: Quan va venir en Caimari a Manacor, sa mare era una gran senyora que tenia una gran drogueria, però era poblera. L’hostatjaren a ca don Joan Mascaró, va dur coses de la drogueria, i quan ho tenien mig compost, va telefonar a l’home, perquè li faltava no sé què, i li va dir: “El que tens tu són uns collons d’ase”.

TR: Per acabar us contaré el que deia el meu padrí: “Les matines són fredes, les vespres, piquen, i completes no en vull a ca meva”. Perquè completes vol dir discussió. Les matines es referia a Nadal, que hi anaven a mitjanit. I les vespres, les abelles, piquen.

P1030384

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s