Slavko, un nom de paper

on

Amb aquella habilitat innata per convertir-ho en mite, Tomeu Ferrer explicava amb tot luxe de detalls la captura i martiri d’un aviador txec capturat a la rereguarda republicana després del reembarcament de les tropes del capità Bayo. Sempre m’ha impressionat que el poble n’hagi servat la història, d’aquell aviador, però encara més m’impressiona que no sapiguem res de la persona que ja és mite, ni el nom.
corbs

Slavko

Les matinades boiroses de Praga, quina dolçor, Slavko!

Quina aspritud malambrosa, les escopitades de l’odi!

Les coces

i els cops.

El verí dins els ulls de l’abisme

de la fúria de matar,

en aquest poble que no havies vist mai.

Quina matinada precipitada, Slavko!

Camisa blanca de dormir, Slavko!

Ulls transparents de la revolta!

Massa prest comença el dia.

Dins la por de l’odi dels altres

et balanceges com un pedaç retut

blanquíssim

esfilagarsat

a l’embat

d’una tempesta

d’estiu.

Et davallen pel carrer d’Artà

cap a l’infern de morir-te

i és l’infern del camí

la mort mateixa.

Quin dia tan clar per morir-te, Slavko!

Al cementeri rauquen la seva rialla negra els corbs

damunt les figueres verdes de l’estiu.

Blanca camisa de dormir,

cel que esclata de llum,

paraules que no entens,

i crits.

Primera bala,

bisturí de vidre

cremor que crida

dins el pit.

Dins l’odi dels ulls dels altres

veus la taca de sang

a la camisa blanca de morir.

Dret,

interrogues amb la teva mirada eslava

els espectadors de la teva mort.

Bala segona,

estrall de plom,

dolor de l’estrèpit.

Dins la ràbia dels ulls dels altres

veus la taca segona de sang,

i el pànic de la teva mort,

que ja fan seva, també,

silents, els corbs.

Bala terça,

puny dins el cor

caus de genolls

i bades els teus ulls tan transparents

i els altres t’hi guaiten la mort avinent.

I fan seva, també, la teva por de morir-te.

Caus de genolls

i obres els braços

cantant el teu dolor mut.

Slavko et deien, abans de morir.

Alça el matxet

el fill del forner

i t’esqueixa el cor

i la camisa blanca, i vermella, de morir.

Ara ja tens un nom de paper,

ara ja tens qui et recordi

enllà d’aquelles figueres

dins la dolçor de les matinades boiroses de Manacor.

Eterna camisa blanca de dormir,

ulls transparents de la revolta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s