Adreça desconeguda, excel·lència teatral vs misèria humana

on

adreça“Adreça desconeguda”. Un cop sec tanca la capsa de fusta. Es tanca el cercle. S’extingeixen setanta minuts de màgia teatral. Tenim els ulls plorosos i l’ànima arrufada i no sabem si és per l’excel·lent execució del text per part de Lluís Homar i Eduard Fernández, per l’aridesa del missatge poc amable de l’obra de Taylor, o pels ponts de complicitat que els dos actors aconsegueixen de bastir amb el públic. No és debades que quan el públic es va acomodant als seus seients es trobin Eduard Fernández en actitud relaxada escoltant música assegut a una de les cadires de l’escenaris. Moments abans de començar l’obra, Fernández desapareix i hi torna al cap de pocs segons acompanyat de Lluís Homar amb dues palanganetes de galetes que reparteixen entre les primeres files del públic. Saluden, riuen, pròxims, relaxats. I brinden a la salut de tots nosaltres amb vi d’atrezzo. Persones encara, o actors disfressats de persones, ens anuncien que l’obra és a punt de començar, que apaguem els mòbils i que en pocs segons s’encetarà el camí d’Adreça desconeguda a Manacor. S’asseuen, es concentren en silenci i comença la lectura de cartes. L’amistat entre Max i Martin és de llarga trajectòria, intocable, familiar i alhora confident. Les cartes estan datades en els anys 30, els de la irrupció de Hitler i els nazis al poder a Alemanya. Max escriu des de San Francisco, als Estats Units. Martin ho fa des del país teutó. L’afabilitat inicial esdevé ben aviat suspicàcia quan Max manifesta en les seves cartes la preocupació per les notícies que li arriben des d’Alemanya.
La segregació dels jueus ha començat. Les cartes semblen agafar l’espiral d’un desguàs inevitable. Els actors es mouen damunt l’escenari per ubicar-se en una nova posició a cada nova carta. Però amb cada canvi barata també l’actitud, el posat i fins i tot el vestuari. Max  i Martin havien començat amb camisa blanca i pantalons negres. Però a poc a poc Martin sofistica el seu atrezzo, amb americana, corbata i abric. Max, en canvi, enfonsat dins ell mateix, astorat davant l’evolució de l’amic, intenta refrescar-se amb l’aigua de la glaçonera que refrescava el vi i es tapa amb una jaqueta de punt. La gota que ho fa vessar tot és l’arribada de la germana, jueva també, de Max a Alemanya i la seva desaparició, en la qual resulta ser còmplice, encara que sigui per omissió, l’amic Martin. Ell, que és casat ara feliçment amb Elsa, però que temps enrere havia estat amant de la desapareguda. Ell, que havia estat un liberal europeu i modern, i ara actua entre l’entusiasme i l’obligació al servei del règim de Hitler. En saber Max que Martin no ha fet tot el que podia per salvar la seva germana, i conscient que totes les cartes que li escriu passen abans per la censura, li escriu cartes comprometedores fins que aconsegueix enfonsar-lo. L’obra havia començat amb uns fluorescents surant a mitjan escenari. La il·luminació s’allargava fins als espectadors, que ens sentíem pròxims a la humanitat de la relació entre Max i Martin. A mesura que aquesta relació es deteriora, baixa l’alçada dels fluorescents, i baixa també l’impacte de la llum sobre els espectadors, fins a quedar a les fosques, a la manera clàssica.
El final ja us l’hem contat. Per a casa, ens en duim de deures la reflexió sobre la misèria humana, sobre la incapacitat de mantenir-se abstret de fets que, més endavant, sabrem que no són ni èticament ni moralment encertats ni acceptables. Martin és un bon home, era un bon home. Potser fins i tot no ho ha deixat de ser mai. O potser sempre va ser dolent, sense saber-ho. Un home feble, com tants d’altres. Com tots? Per què s’ha deixat endur per l’espiral populista i autoritari? S’ha deixat endur? O s’hi ha llançat amb totes les conseqüències? I Max? Ens el fa més bo la seva posició de víctima? Quina bondat hi ha en la venjança calculada? Massa preguntes. I les respostes?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s