“És en el silenci i en la soledat, que trob la plenitud”

on

P1050825

Ha fet un dia clar. Un dematí primaveral, verd, cel, claror diàfana, llum càlida del dia encès. En haver dinat, però, el misteri de la primavera transforma el paisatge, creixen els niguls, el sol s’emmalalteix darrere cortines de boira dubtosa. Som a Valldemossa, de camí cap a l’ermita. Les pedres semblen vestir-se de mil·lennis d’ombra entre les alzines revescoses de la serra. El camí s’enfila estret cap a l’indret del silenci i el recolliment. La quietud esblaima l’enteniment. L’establiment eremític té les portes obertes, fins a un cert punt. Entram a la clastra i ens adreçam cap al mostradoret on s’exposen rosaris, imatges de la marededéu, crucifixos. Està tancat i tocam un petit timbre gastat. Compareix un ermità sull, poc amant de la conversa. Li demanam per l’ermità de Manacor. “No hi és”. “Però no sabeu si tornarà?”. “No hi és, se n’ha anat a la caseta”. Poques paraules li basten a l’ermità portolà ocasional per fer-nos avinent que no interessen gaire, les visites. Tanmateix, davant la nostra insistència, descompareix per mirar què pot fer per trobar el germà Benet, l’ermità de Manacor. No està gaire temps a venir a saludar-nos. L’ermità Benet ens rep amb un somriure i li explicam el motiu de la nostra visita: li volem fer una entrevista. “No ho solem fer, ho hauré de consultar al nostre superior”. Somriu per davall el nas, l’ermità Benet, com volent-nos mostrar que, tot i saber la negativa del seu superior, li faria ganes, i moltes, conversar amb nosaltres. Torna: “Ja vos ho havia dit, no ho solem fer”. “Una llàstima”, li deim, “perquè hauria estat bé que la gent del vostre poble haguessin sabut noves de vós”.

Tanmateix, com que tots ja sabem que l’entrevista oficial no li farem, començam a conversar de manera informal. No enregistram la conversa, ni en prenem apunts. Només les nostres memòries actuaran de robadores de la saviesa de l’ermità Benet. I heus ací el que en va resultar, de tota aquella conversa, de drets, a la clastra de l’ermita i davant la pareteta de l’hort que amb tanta cura, cuida l’ermità manacorí. Pere Matamales és el seu nom civil. Pelletó de malnom, per la banda de son pare, que estigueren a Son Flor, a l’indret de So na Moixa. De la part de sa mare, el malnom és Clavet, i estigueren a Son Brun. Encara avui un familiar seu hi fa de pagès, a la finca del metge de Son Real. El germà Benet va néixer l’any 1943 i en fa 52 que és ermità, des dels 18. I com un home, acabat d’entrar en l’esclat més ufanós de la vida, es decideix a fer-se ermità? El jove Pere Matamalas ja cercava els racons de la tranquil·litat en la seva adolescència camperola. “És en el silenci i la soledat que trobam la plenitud”, ens digué amb el seu somriure carregat de bonhomia. Aquest home de somriure càndid amaga la seva timidesa rere les ulleres i es tapa la roba de cada dia (uns pantalons de tergal, una camisa de quadres i un jerseiet) amb una bata del color d’un mostel, com les que fan servir els fusters manacorins. Amb tan poques paraules, tants de conceptes tan fondos, i dits d’una manera tan senzilla: silenci, soledat i plenitud. “De fet, vaig tenir tendència anacoreta”, arribà a dir-nos. Tot té els seus avantatges i els seus inconvenients. L’anacoreta està més tot sol, però ell mateix és qui es comanda.

“I què feis, aquí?”, li demanam. L’ermità Benet és el responsable de l’hort. Ens estira amb la mirada, demanant acompanyament, demanant companyia, demanant unes orelles que l’escoltin. Des de dalt, observam l’hortet, un jardí més aviat. Sàlvia, herbasana, farigola, cost, menta piperita, menta d’aigua… L’ermità Benet és un pou de saviesa ben poalejat quan comença a parlar de plantes remeieres. “Veus aquella d’allà? Allò és trencapedres, vaig curar una pedra a un jove, amb tisanes d’aquesta planta”. Els ermitans de Valldemossa se’n fan una cada dissabte, de tisana. El germà Benet ens explica que se suposa que tenen més efecte si es fan amb herbes ja seques. Ells, però, se les fan amb l’herba encara tendra. “I veus aquella altra? Allò és estèvia i serveix per a la diabetis, i per als nirvis”, diu. El replic, “l’estèvia, però, es fa servir com a succedani del sucre, deu ser per això que és bona per als diabètics, o no?”. “No, no”, em contesta, “l’estèvia actua sobre el pàncrees i per això els és bona, és un principi actiu”.

A l’hort de l’ermità Benet no hi tenen aigua corrent. La hi podrien pujar amb motors des d’uns dipòsits que hi ha més avall, “però és un dispendi evitable”. L’hortolà de l’ermita de Valldemossa aprengué de son pare que gairebé més important que el regar és l’entrecavar. “Veus aquells alls? Idò ja tenen tres entrecavades, amb el facet has d’airejar la terra i després l’has de deixar ben espolsida, perquè conservi la humitat, i mira si hi van esponerosos”. Les plantes són la vida del germà Benet, que ens explica que “he donat qualque excel·lent, de vegades”, i recorda les visites d’estudiants de botànica, i d’experts, que “vénen i conversam tres o quatre hores seguides”.

Una campana acompanya la nostra conversa calmada. “I ara què toquen?”. Amb els dits es clou la boca com si fos una cremallera i ens diu: “Ara és l’hora del silenci”. A les sis els ermitans no poden parlar entre ells, perquè és l’hora de preparació per a l’oració, que començarà a les set. L’ermità Benet, però, ens continua parlant, perquè, encara que sigui hora de silenci, “amb un extern hi parlam per urbanitat”. Igual que fan amb les visites, de vegades escandaloses, de qualque grup escolar… que tenen “la caritat de rebre’ls”.

L’hort de l’ermità Benet permet a la comunitat ser gairebé autosuficient, tenint en compte que també hi ha gent que els du menjar. No hi ha miracles, ni fets sobrenaturals, sinó simplement la terra cuidada amb detall d’artesà: “Aquí la terra és molt àcida, té molt de ferro per culpa de les alzines. Per a les tomatigueres aniria bé que fos una mica més calcinosa, que tota la terra de per Mallorca ja ho és”. L’ermità Benet valora la terra que conra, l’avalua, pondera aquest hort penjat damunt un penya-segat de la serra de Tramuntana, el prodigi impossible de la vida aferrada a la vida.

“Si ets humil, ets més home, és en la humilitat que et fas home”, recorda l’ermità Benet, abans de tornar-nos a parlar de la seva dèria per les plantes. “Faig experiències amb pomeres. Les sembr de llavor i no les emplet, perquè deix que siguin les abelles les que es cuidin d’aquesta tasca, i així en surten de castes diferents, pomes golden, pometes de Sant Joan…”.

El nostre temps a l’ermita de Valldemossa s’acaba. L’ermità Benet ens diu que  ve per Manacor un dia a l’any, el dia Nadal. Qui sap, per ventura enguany ens trobarem a unes matines o a unes altres. Nosaltres, però, sabem que tornarem un dia per retrobar-lo, i escoltar la seva veu sàvia, solitària, reflexiva i fonda. Humil, el deixam dins el silenci de l’hora abans de l’oració, perquè trobi l’anhelada plenitud.

Són vides distintes. Nosaltres tornarem a la vida urbana. Als cotxes. A les xarxes i a la televisió. Potser serem eremites dins el teixit de carrers i finques i pisos, com ho fou Miquel Bauçà a l’eixample de Barcelona. O potser ens alienarem dins la multitud. Animals socials trescant el confort de la solitud reflexiva, interrogant-nos sobre el sentit de la vida, i el pas del temps. El desig, la  passió. Els cossos, també. I ens debatrem entre la incertesa del camí triat i l’inconformisme de baratar-lo a cada moment, cercant la plenitud que l’ermità Benet va trobar fa més de mig segle.

*Aquest post no hauria estat possible sense l’interès, la idea i la companyia de l’amic Rafel Gelabert, que es determinà a dur-me fins a l’ermita perquè conegués en Pere Matamales, l’ermità Benet, Pelletó i Clavet de malnom i manacorí d’arrels camperoles.

 

 

 

 

One Comment Add yours

  1. maria matamalas. escrigué:

    L´ermità Benet…………..el meu tio Pedro………. ja ho has dit tu Toni. Es un pou de saviesa !!!!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s