“Farem de cada dia tota una eternitat d’amor”


georges-moustaki-2-1024x768Amb aquesta fila de metec
de jueu errant, de pastor grec
i amb els cabells als quatre vents
amb aquests ulls descolorits
que em fan semblar un somiador
jo que ja no somio gaire
amb aquestes mans de saltamarges
de músic i de rodamón
que han saquejat tants jardins
amb aquesta boca que ha begut
que ha besat i ha mossegat
sense haver-se saciat mai.
 
Amb aquesta fila de metec
de jueu errant, de pastor grec
 de lladre i de vagabund
amb la pell que s’ha arrambat
al sol de tots els estius
i a tot allò que duia faldilles
amb un cor que ha sabut fer sofrir
tant com ell ha sofert
sense moure soroll
amb una ànima que ja no té
cap possibilitat de salvació
per evitar el purgatori.
 
Amb aquesta fila de metec
de jueu errant, de pastor grec
i amb els cabells als quatre vents
vindré, dolça captiva meva
ànima germana i font de vida
vindré a beure’m els teus vint anys
i seré príncep de la sang
somiador o adolescent
com et plagui d’escollir
i farem de cada dia
tota una eternitat d’amor
que viurem fins que ens morim.*
 

Me n’ha avisat el twitter. La immediatesa de la xarxa m’ha fet avinent que Georges Moustaki, el nòmada, el viatger, el místic i el vitalista, era mort. Hi ha dies, no se sap per què, que hom s’alça del llit amb una emoció rodona com una pruna morada. En llegir de la seva mort, he quedat pensatiu davant l’ordinador. Moustaki… Me n’he recordat d’aquells anys d’activitat ufanosa al Centre de Cultura de Sa Nostra, avui gairebé desballestat per la crisi financera i per la crisi de tots. Hi vengué un dia qualsevol d’hivern, vestit de blanc, tan mediterrani, tan serè, amb aquella veu fonda. Sé que l’afluència de públic va sobrepassar les expectatives i que una part n’haguérem de seguir el concert a través d’una pantalla habilitada per a l’ocasió. El que no record era si els qui miràvem la pantalla érem dins l’auditori o a defora, al jardí. I per tant, tampoc no record si ell cantava al jardí, o dins l’auditori. Això, però, ara vendria a ser igual, no?

El cas és que m’ha envaït una tristesa estranya, una espècie de desconsol inesperat com un arc de Sant Martí rere les llàgrimes de pluja. He cercat aquesta traducció de Le métèque, que vaig escoltar en un disc dels seus grans èxits sense cansar-me’n mai. I me n’he recordat (ho puc dir?) que també havia estat fan d’una versió dels Panchos que em va arribar a través d’un CD de benzinera. Me n’he recordat de “Ma solitude”, de “Ma libérté” i de la cèlebre “Il y avait un jardin”. Me n’he recordat de la seva pausa infinita, i del seu missatge insondable. D’aquella vida donada a la vida, alliberada, i allunyada d’estereotips i fermalls postissos. He pensat en “Le métèque” i m’ha vingut de sobte al cap, també, el “My way” de Frank Sinatra, un altre estil, un altre esperit, uns altres fins, però, potser, la mateixa manera de donar la vida a la vida. I en pensar en Moustaki i en les seves cançons hom s’endú aquella idea pura de llibertat, de l’home viatger, sense altra pàtria que el paisatge radiant d’un dia d’estiu i cel blau, sense altre llit que el d’una amant eternament jove dins el record, sense altra parella que la solitud acompanyada d’una trobada furtiva. Moustaki, la mar, les oliveres, i les vinyes. Els camps de blat i les ones. Les dones i l’amor permanent per una llibertat somiada. Els cabells blancs i aquell home que caminava gairebé en levitació i alhora era tant de carn.

Cantava Maria del Mar Bonet allò de “les monges estenen els pecats del món”. Jo, aquí, prenc la roba blanca de Moustaki i l’estenc com una cançó infinita. Com aquella eternitat d’amor, que s’acabarà quan morim.

Hi ha dos posts més en espera a L’estenedor, però la urgència de l’emoció, ja se sap, és com una pruna morada que demana el mossec.

*La traducció de “Le métèque” és de Pelai Ribas i és extreta del llibre Moustaki, viatge en 50 cançons, de La busca Edicions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s