Rapsòdia de carícies líquides

on

ull verd

Li va besar el clivell del deliri com qui beu d’uns llavis amics un vi blanc guardat en bóta. Esbaltit per l’aroma de la poma olorosa i la seda de foc de l’albercoc encès, enllà de les valls nevades, entre el polsim de les ales bessones de les papallones que li voleiaven els mugrons, divisà dins els llacs lluents les illes verdes, curulles de camps de blat grenyal, sensuals com un cos de dona que somieja carícies líquides.

https://www.box.com/embed/m8vz3e4w8kcxgxi.mp3″

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s