Ja no hi ha mosques, només l’home sense esma


IMG_8337b&n (1024x683) (1)No és un home. Ivànov és l’home. L’home del seu temps, i també el del nostre. El protagonista del desencís, del desengany, no de la tristesa, sinó de la desídia i la desesma. Ivànov, l’antiheroi de la primera obra de teatre de Txèkhov ens mostra les misèries del nostre temps, els dubtes morals, la manca d’expectativa, l’acceptació d’un rol anodí, incapaç d’assumir amb dignitat els camins escollits per a la vida. Ivànov pot ser el cínic, però també el desgraciat. No tria els seus sentiments, però tampoc no fa res per combatre’ls. No lluita contra el destí. No s’apassiona, tampoc.

És, Ivànov (Rodo Gener), el protagonista del muntatge que El Somni Produccions va presentar aquest cap de setmana a Manacor en el marc de la XVIII Fira de Teatre. L’espectacle, però, proposava una novetat si més no interessant: es representava a la seu de la Institució Pública Antoni Maria Alcover i ho feia en quatre espais diferents. Ivànov, ja no hi ha mosques, que així es titula la proposta d’El Somni, està dividit en quatre actes, com l’obra original del genial escriptor rus, però adaptada i reduïda a set personatges. Sergi Baos ha estat l’encarregat de dur a terme aquesta adaptació i ha proposat com a transició entre acte i acte la lectura de fragments de cartes del mateix Txèkhov i de la seva dona per part dels intèrprets.

L’Ivànov de Baos començà a Manacor al pati de la Institució Pública, davant un públic reduït que no sobrepassava la cinquantena de persones i que rebé instruccions sobre la forma com s’hauria de desplaçar d’un espai a l’altre entre acte i acte. Els personatges es presenten amb humor, seguint el ritme d’una música moderna, però amb els peus clavats a terra. Com si volguessin volar i només poguessin estendre les ales. Dels set, quatre són clarament histriònics (especialment Xim Vidal en el paper de Misha, i també Marga López i Pedro Mas, com a matrimoni Korx), volgudament sobreactuats, cridaners, irascibles, passats de rosca. En canvi, Ivànov, el personatge central, es mostra rude, eixut, poc amable de l’empatia i el joc. Turmentades per la situació, Ània, la seva dona, i Saixa, la seva amant, presenten un paper seriós, preocupat, malalt en un cas, incert en l’altre. Són dues belleses matisades. Ània (Alícia Garau), la bellesa gastada, madura, malalta, tendra i sensual. Saixa (Neus Cortès), la bellesa ingènua, la de la il·lusió que s’esbuca, la de la joventut precipitada als mals de la vida adulta. El metge, interpretat per Albert Mèlich, ha de ser més contingut, el personatge políticament correcte, el que pretén servar els valors en una societat que s’esbuca.

És sempre el mateix personatge, el metge d’Ània, qui indica al públic que és hora de canviar d’escenari i de pati de butaques. L’entrada de l’edifici, una habitació al primer pis i el celler són els indrets triats per continuar al representació. A cada canvi d’acte, continua el ball de peus clavats a terra, però de cada vegada més forçat, més poc somrient, més de mala gana. L’histrionisme inicial s’accentua per aproximar-se de manera irremeiable cap a la tragèdia.

Les escenes són d’una proximitat aclaparadora. Els crits dels actors se senten arran d’orella. Els moviments bruscos i les bregues han de ser modulats més d’una vegada pel públic que ha de retirar el peu per evitar que els actors hi ensopeguin o posar la mà per avisar que són darrere. Els actors miren, escruten, indaguen amb força descomunalment directa, els ulls dels espectadors, que viuen dins l’argument i són part de la festa. Ivànov, ja no hi ha mosques, pren el referent del microteatre però l’amplia a una producció extensa i sòlida, a un clàssic que se’n va dels escenaris per aterrar a la casa on s’hauria pogut esdevenir. En definitiva, molt més que un canvi de lloc: una altra manera de representar els dubtes de l’home modern i fer-los pròxims i assequibles a l’espectador.

Podeu llegir altres escrits meus a La gafa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s