“El padrí no va morir per déu ni per la pàtria”


P1080946“Per a Tots Sants anàvem cada any al cementeri d’Inca per recordar el meu padrí. Jo veia que tots els padrins tenien una tomba on els seus fills i néts els podien recordar. El nostre, no, perquè, com em deia ma mare ‘havia mort a la guerra’. Un any, però, vaig veure una placa que deia ‘A los muertos por Dios y por la patria’. Vaig demanar a una dona que hi havia allà devora què volien dir aquelles paraules, qui eren aquells morts. ‘Són els morts de la guerra’. Gairebé no vaig tenir temps de sentir la resposta, i vaig començar a córrer cap a ma mare, a cercar-la, a dir-li que ja teníem un lloc on poder deixar flors per al padrí. ‘No, reina meva, el padrí no va morir per déu i per la Pàtria, al padrí el mataren per uns ideals'”.

Qui conta la història és Maria Antònia Oliver París, néta d’Andreu París, assassinat pel feixisme a Mallorca durant la guerra civil, i ara presidenta de l’associació Memòria de Mallorca. Oliver va fer aquesta intervenció moments abans de la reprensentació de Parasceve, l’obra de teatre que va escriure Blai Bonet, rememorant fets i tragèdies de la guerra civil. Oliver, a més, va aprofitar per recordar l’absència del batle de Palma, Mateu Isern, al cementeri de la ciutat el dia de Tots Sants, només per “evitar haver de passar per davant el Mur de la Memòria, que honora els qui moriren defensant la república”. La presidenta de Memòria de Mallorca es va admirar que el batle de Palma no hi anàs, i en canvi, digué emocionada, “un homenet de noranta anys, tot sol, ha vengut des de Pollença per desar un ram de flors a la memòria de son pare”. Oliver París parlava al Teatre, dins el recinte del parc municipal, on l’any 1936 moriren centenars de persones afusellades.  “Una dona em contà”, digué, “que a son pare el mataren aquí, fermat amb altres homes, els pegaren tirs a les cames i els calaren foc, quan encara eren vius”.

Després dels parlaments vingué la representació de Parasceve. Poques paraules han de bastar per parlar-ne. Un text delicat com el de Blai Bonet, on cada paraula fibla com un tir de fona, no mereix una dicció tan descurada. Marta Barceló, amb veu fosca i parlar afectat es manifestà incomprensible durant bona part de l’obra. Dels dos actors joves, Guillem Juaneda mostrava una bona disposició damunt l’escenari, però també una dicció pròxima a la de Barceló, amb continuades interferències fonètiques. David Pérez Miró, en canvi, mostrava una sonoritat molt més pròxima a la que devia pensar Blai Bonet quan escrivia l’obra, però ho feia amb una dicció tan descurada i accelerada que els seus mots es perdien entre les parets del teatre. Menció a part mereix l’escenografia. De caire totalment simbòlic, la posada en escena proposada per Obrador presenta llums i ombres. Una gran creu coberta de teles i fils, i de llana, sobretot. La llana ens remet a l’anyell que dóna la vida, al fill que la mare haurà de triar per al sacrifici. Els fils de llana, passen per dins dues anelles i connecten l’escena amb el públic, que els sosté. Els dos fils són, precisament, el símbol de cada un dels fills. Hi ha bones idees en la simbologia proposada per Obrador, però no aconsegueixen traspassar el llindar de l’emoció, potser enfeixuguides per l’excés de càrrega escènica. De segur que el futur ens aportarà millors Parasceves.

3 Comments Add yours

  1. Joana Serra escrigué:

    M’ha agradat molt. M’he emocionada.

  2. Maria Antònia Sureda escrigué:

    A mi també. Molt.

  3. Joan escrigué:

    No he vist l’obra, però el teu article m’ha emocionat.

    El problemes de dicció i ritme, es una cosa massa frequent al teatre, de la que quasi bé nomes es salven els grans actors, dels que no diré noms per no deixar-ne cap.

    Les meves filles fan teatre, i molt sovint tenc l’impressió de que els monitors-directors, és dediquen a fer aprendre el texte de memoria, pero descuiden un poc la dicció, el ritme i les entrades dels personatges. A alguna obra fins i tot hem sentit com el fi d’una frase es fonia amb la seva rèplica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s