El rei borni: missatge per a la reflexió


el rei borniEl rei borni arribava a Manacor amb l’etiqueta de comèdia negra, àcida. Una comèdia que provoca la hilaritat amb situacions que ens haurien de causar, si més no, rebuig o estupor. La trama es planteja a partir de la trobada en un sopar de dues parelles. L’amfitriona, formada per una jove ingènua i la seva parella, un mosso d’esquadra sense gaires miraments. La visitant, composta per dos idealistes, ella més dispersa, ell més activista.

La història creix en una escenografia reduïda, potser massa per a un escenari com el del Teatre de Manacor. Ja se sap que la caixa escènica del nostre teatre és petita, però El rei borni sembla pensada com un espectacle de proximitat més accentuada. La taula de menjador és minúscula dins l’escenari manacorí. No hauria quedat malament una taula de dimensions més àmplies. Igualment, el simbòlic cactus que vol mostrar un espai de western queda perdut dins un racó de l’espai i la seva presència passa desapercebuda per a la majoria d’espectadors.

Però parlem de la trama i dels seus personatges. D’una banda cal destacar l’esforç lingüístic dels actors, caracteritzats amb diccions pròpies del seu àmbit social. Així tant el mosso d’esquadra com la seva parella tendeixen a la parla xava, xarnega, pròpia del cinturó industrial de Barcelona. En canvi, el personatge del  jove idealista té un cert problema de dicció, volguda (no és un defecte de dicció de l’actor), que denota la inseguretat de molts dels idealistes que sovint no toquen amb els peus a terra.

En un primer moment, tant el mosso d’esquadra com la seva parella són presentats com a personatges plans, que semblen incapaços d’evolucionar. L’estampa s’allarga, potser massa, fins al punt de fer pensar que es tracta d’un pamflet que denuncia l’ús de les pilotes de goma per part dels mossos d’esquadra i els antiavalots, o, en més gran mesura, l’escala de valors dels agents dels cossos policíacs.

No obstant això, passat l’equador del muntatge, el mosso d’esquadra és abandonat per la seva parella, després de constatar que ha estat ell el responsable de la pèrdua d’un ull per part del jove universitari idealista. Això provoca una evolució catàrtica, radical, del mosso d’esquadra, que recorre a la seva víctima per entendre els ressorts del seu moviment i dels seus anhels. A poc a poc, els personatges que ens són presentats com a rodons, evolutius, maleables són els de la parella amfitriona. Ella, capaç de comprendre la gravetat de l’actuació del seu exmarit. Ell, perquè assumeix els postulats dels ideals que fins ara combatia. I és aquí on allò que hauria pogut ser un pamflet amb una sola cara esdevé un combat dialèctic entre el que voldríem fer i el que realment feim, entre l’idealisme i la inacció, per dir-ho d’una altra manera.

Un cinquè personatge, potser inquietant, potser hilarant, és el del polític, completament desubicat, desorientat, descontextualitzat, en una mostra de la desorientació que pateix la classe política en la majoria de situacions que toquen la societat des de l’arrel. Especialment brillant és el rap reverberat i la dansa que l’acompanya.

El rei borni ha estat un èxit de públic a Barcelona. I també ho ha estat a Manacor, on, a més, rebé una bona resposta per part dels espectadors assistents. En definitiva: missatge per a la reflexió, escenografia desubicada i diàlegs enginyosos. Potser, cal dir-ho, una mica redundant en segons quins moments. Entre els secrets del seu èxit: el de parlar-nos de les coses que passen al nostre costat.

One Comment Add yours

  1. Anna Rosich Soler escrigué:

    M’he quedat amb ganes de veure-la!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s