“Quan les coses van malament, escric poesia”


Mar Rayó positiva les paraules velles a “Blackout”

blackoutM’agrada perquè és una dona moderna. M’agrada perquè és moderna sense ser una nina. Ni una jove inconscient. M’agrada perquè és moderna en el sentit que jo entenc que hauria de ser recte de la modernitat. Vital, desperta, activa, lluitadora, feta a si mateixa, conscient de les seves capacitats i limitacions. Amb projecció. Amb alegria. No és un pírcing, ni unes ulleres. No són uns leggings ni un serrell retallat. No és un color, ni un patchwork. La modernitat és una actitud. L’actitud que manté davant la vida Mar Rayó González. Fins ara us he parlat del mite, de l’amiga de xarxa social, del contacte fugaç al Twitter, de la foto al diari, de l’entrevista a la lluitadora reinventada. Avui, però, toca parlar de la matèria que alimenta l’esperit de Mar Rayó, dels fruits de la seva ment hiperactiva i inquieta.

Fa escassament deu dies i acompanyada d’amics, familiars i admiradors inaugurà l’exposició Blackout a la galeria Fran Reus de Palma. Compromisos laborals m’impediren d’acudir-hi. Tanmateix, vaig reservar-me un dels dematins lliures per agafar el tren i visitar la mostra que ens proposa Rayó. Les creacions d’aquesta polifacètica palmesana són d’una tècnica aparentment senzilla anomenada “blackout” que consisteix a guixar amb un retolador negre les línies d’una pàgina d’un llibre qualsevol de manera que només en restin uns quants sense ratllar, els quals, amb la nova confecció es vesteixen d’un sentit nou perquè són, ja, un nou text. He dit que la tècnica és aparentment senzilla perquè efectivament tatxar una línia d’una pàgina, si tenim el pols fi, és una tasca a l’abast de la majoria de mortals. Però això seria més la mecànica.

La mostra, a banda de les creacions de Rayó, té un espai reservat amb una maleta plena de llibres vells, una cadira i un bufet. Un pot amb retoladors negres convida els visitants a asseure’s i a cercar les paraules per dir un pensament, per fer un poema, per expressar una idea. És aquí que es percep el mèrit de les creacions de Rayó. Podem tenir la idea preconcebuda, però no trobarem les paraules necessàries dins aquella pàgina. I sense idea, ratllarem sense criteri, i molt possiblement sense ànima.

La tècnica del blackout, impulsada i emprada des de l’avantguarda dadaista de Man Ray fins a Austin Kleon, suposa d’una banda la conversió en matèria de destrucció del llibre físic, en el sentit que allò que explica o allò que va ser deixa de ser rellevant, però també l’atorgament d’una rellevància doble a la paraula: la importància de la paraula primera lluitant contra el pas del temps, sense poder evitar tornar al que va ser, paraula nua, pur instrument per tornar a generar la creació espontània. I així, ratllant i pensant, jugant i cercant, apareixen els nous poemes de Mar Rayó, que ens confessa que “decent i constant, quan les coses van malament escric poesia”. Rayó se’ns despulla com una dona de Manara en plena primavera. La immersió catàrtica la mena a l’assumpció de la tristesa completa, però serena, acceptada, intrínseca a la condició humana: “Tot és trist. El vent, la pluja, els llibres”. I tanmateix, viure. El vertigen davant els dies feliços, el pànic davant disgusts imminents també es reflecteix en els versos de la jove ratlladora: “Al llit una claror blanca. Estic espantada”. Una idea que sura també en aquests altres versos: “L’amor existeix vist des de fora. I no sé què fer”.

De vegades, és interessant tenir la referència del llibre triat per ratllar. Ocorre això diverses vegades, amb textos de Llorenç Riber o fins i tot de la Bíblia. A partir d’uns passatges dels Corintis, Rayó deixa sense guixar: “No, no, no, no, no, no. No, mujer, no”. Cal que us digui res més, jo?

I així, un dijous qualsevol, entre guixades negres i paraules que creixen i broten i floreixen perquè una flor les ha omplides de primavera, es clou la meva visita al Blackout de Mar Rayó, amb la serenor del paisatge mallorquí, amb la bellesa acorralada: “Figuerals, ametlers i  vinyes. Hores lentes. L’illa”.

blackout1

Anau-hi. Us farà pensar.

2 Comments Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s