Red pontiac, de la hipèrbole a la reflexió


red pontiac

És com si el nom de Pere Riera vingués sempre a Manacor formant part d’un trinomi. Si fa uns mesos poguérem veure la monumental Barcelona, amb Míriam Iscla i Emma Vilarasau com a grans protagonistes, aquest cap de setmana passat ha estat el torn de Red Pontiac, que ajuntava els noms de Pere Riera, altra vegada com a autor i director, Míriam Iscla, repetint, i la gironina Cristina Cervià que hi compartia protagonisme. La distància entre els dos textos, tant en la grandiositat, com en el perfil mostra la versatilitat de Riera, que es mou còmode en la diversitat de registres. El mateix podem dir de Míriam Iscla, que passa del paper melodramàtic de Barcelona a l’estirabot hiperbòlic de Red Pontiac, on ens recordava l’Iscla que coneixíem de T de Teatre i de les seves aparicions televisives.

Red Pontiac és una comèdia, gairebé una comèdia negra. Semifinalista en el Torneig de Dramatúrgia del festival Temporada Alta de Girona, el text de Riera és una rèplica constant entre dues mares, una de presumptament modèlica, abnegada, sacrificada, difuminada socialment dins el seu paper de mare i esposa. L’altra, en canvi, aparentment més rebel, més alliberada, més fresca, es troba empresonada en l’odi que manifesta obertament pel seu fill. No sembla senzill que històries com aquestes puguin reproduir-se a la realitat, si més no a la realitat convencional que coneixem. Ara bé, ja se sap també que la realitat sempre acaba superant la ficció, perquè no hi ha ficcions que no tenguin un punt d’inspiració en la realitat. En aquest cas, sembla que Riera agafà com a pretext el cas d’alguna coneixença seva com a inspiració per desenvolupar la història.

Les dues actrius comencen parlant en un parc d’una manera plàcida, miren jugar els seus infants, descansades, tranquil·les, però sempre vigilants. De tant en tant, una lleu banda sonora, potser innecessària, ens indica amb renous llunyans qui hi ha nins jugant. A poc a poc, la conversa aprofundeix en les personalitats de cadascuna de les dues mares. La primera (Cristina Cervià) reconeix que ho donaria tot pel seu Ermengol. La segona (Míriam Iscla), en canvi, odia el seu Arnau, fins al punt que el donaria o, fins i tot, es plantejaria matar-lo. La comèdia agafa llocs comuns que generaran l’empatia del públic, com ara la dificultat comunicativa amb les operadores de telefonia o la influència de la rutina en les relacions de parella. La riallada més d’una vegada esdevé inevitable fins i tot per al més flegmàtic del públic.

Sobre l’escenari, només una tanca i un fanal. Les mares, tendent al toc clàssic, però amb una interessant inversió. La més políticament correcta (Cristina Cervià) és també la que mira de ser més alternativa en la seva vida quotidiana, i per això es vesteix lleugerament més colorista, més ingènua, potser. L’altra, en canvi, és més adusta en el vestir, més clàssica, tot i ser la vertaderament revolucionària, la que pervertiria la norma per poc que pogués.

L’explicació del títol de l’obra ve donada per una suspensió temporal amb joc de llums on les actrius s’adrecen al públic de manera directa per explicar què és una red pontiac, una patata diferent, més saborosa, especial, però també més lletja, més poc atractiva, més incorrecta als ulls, potser. El combat entre les dues mares vol ser la trobada entre els extrems que es toquen, l’exageració menada al límit, la hipèrbole per arribar a forçar la reflexió sobre la mitificació de la maternitat que viu la societat d’avui. Tanmateix, en esser-hi, tot esdevé molt més mundà, molt més carnal, molt més de cada dia. Aquest és potser el missatge: massa coses semblen viure enfilades en un pedestal de misticisme impostat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s