Andrés Senra: “La presència de l’Estat i l’Ajuntament dins la comunitat de Christiania és nul·la”

on

Tot i haver nascut circumstancialment al Brasil, Andrés Senra (Río de Janeiro, 1968) és madrileny. Aquests dies ha arribat a Manacor per inaugurar “Kommun”, una exposició que és el resultat de la seva estada a Christiania, la mítica comunitat autogestionada de Copenhaguen.

andres senraQuantes persones hi ha actualment a Christiania?

Nou-centes. Tot i que hi ha gent que pensa que n’hi podria haver 1.500. Es tracta d’uns quarters on s’hi havien fet pràctiques militars i que havien quedat abandonats i gent del barri en un moment determinat decidí ocupar-los.

Estam parlant d’una de les primeres ocupacions d’Europa?

Sí, després a Holanda sí que hi hagué altres moviments. Estam parlant de l’any 1971. A Holanda prengueren una via més violenta, de moviment autònom, en canvi a Christiania venien del moviment hippie.

Pau i amor.

Sí en els seus inicis. Ara, però, han passat quaranta anys i ja no estan en aquesta història tan hippie, però sí que hi ha certs principis que s’han mantingut com ara que l’energia que s’hi consumeix sigui tota renovable, que s’utilitzi material reciclat, que es generi el propi compost, que no entrin cotxes al barri… Fins i tot han creat un model de bicicleta que s’empra arreu de Dinamarca.

El Govern danès ha intentat assimilar Christiania dins el sistema i no ho ha aconseguit mai.

Hi ha hagut una batalla sempre. Christiania és una comunitat anarquista, té uns principis llibertaris i es basen en l’absència de govern. Han generat una comunitat pròpia dins l’estat, i la forma de prendre decisions dins aquesta comunitat és per assemblees i per consens. Si al govern danès hi havia els conservadors, intentaven desallotjar-los, si hi havia els socialistes intentaven arribar-hi a acords, assimilar-los. Ni els uns ni els altres han aconseguit res. Però sí que moltes coses de Christiania han influït la societat danesa, i alhora la societat danesa és bastant tolerant, amb la qual cosa hi deu tenir a veure també que Christiania hi hagi pogut aguantar quaranta anys. I tot i així hi ha hagut desallotjaments, detencions, cases esbucades pel Govern perquè considera que no s’hi pot construir… Hi ha hagut moments de violència, i encara n’hi ha.

En quaranta anys deuen haver nascut infants dins aquesta comunitat. Com es gestiona la sanitat i l’educació?

Els terrenys estaven contaminats per productes químics que havien estat utilitzats pels militars en les seves proves. Els primers anys hi hagué moltes infeccions. Fou així que generaren un sistema de salut propi, amb medicina alternativa de dilluns a divendres. Els dissabtes hi acudeixen de forma voluntària metges col·laboradors amb titulació oficial per atendre aquells casos on no arriba la medicina alternativa. Tanmateix, tenen moltíssimes visites de gent d’altres llocs de Dinamarca, perquè en medicina alternativa han esdevingut un referent dins el país.

I les escoles?

Al principi, tenien un problema, es creava un conflicte amb aquells nins que una vegada adults es volien integrar dins la societat. El problema sorgia perquè venien d’un espai on les normes de conducte, la recerca de feina… no tenien res a veure amb el món exterior i el seu sistema competitiu. Ara els nins van a escola i el que ha passat és que les escoles pròximes a Christiania han adoptat formes d’aprenentatge més d’acord amb els valors llibertaris. Així i tot, encara hi ha una guarderia pròpia.

Hi ha doblers, a Christiania?

Sí. Al principi intentaren fer una moneda pròpia, que no els va funcionar i, a més, va generar molta polèmica interna, perquè no tenia sentit tenir una moneda pròpia si estaven en contra dels doblers. Tanmateix, encara avui hi funciona molt l’intercanvi. I sí, hi entren doblers de la gent que hi pugui comprar dedins, perquè cal tenir en compte que Christiania no està aïllat, és un barri obert. De la gent que hi viu hi ha un percentatge que fa feina a Christiania i gent que fa feina fora, dedicada al teatre per exemple.

Quina importància hi té l’art?

Moltíssima. No sols les arts plàstiques, sinó totes les activitats culturals: teatre, música, cabaret… De fet, és un referent. Fins i tot, el batle de la ciutat ha arribat a dir que sense Christiania Copenhaguen seria molt avorrit. Tenen molts de visitants. Cada dia hi passa qualque cosa, fins i tot a l’hivern, que és bastant dur allà. Hi van grups amb molt de nom a tocar-hi. També tenen acords amb la universitat perquè els catedràtics ensenyin els darrers avenços de la ciència o la filosofia de manera assequible al gran públic.

Totes aquestes activitats són gratuïtes? O es paga alguna cosa per financiar-les?

Algunes són gratuïtes, perquè creuen que la cultura ha de ser gratuïta. N’hi ha algunes de pagament, però sempre demanant els doblers que s’hagin invertit en l’activitat, però no per acumular capital o guanys.

Com és la vida de cada dia a Christiania?

És com un poblet, com un microparadís dins una ciutat. La forma de comunicar-se és diferent. Els veïns es cuiden els uns als altres. Si qualcú està malalt els altres passen a veure si necessita res…

Hi ha oficis dins la comunitat? Hi ha un fuster, un ferrer, un picapedrer, per resoldre problemes logístics del dia a dia?

Es reparteixen les tasques. Se sol fer per zones. I també hi ha unes tasques de manteniment general. Hi ha especialistes en determinades matèries, com ara electricitat, telecomunicacions…

Quina presència hi té l’Ajuntament?

Dins la comunitat, nul·la. El que passa és que l’Ajuntament està aprofitant per fer campanyes que mostren Christiania com un atractiu turístic…

Però per exemple… recollida de fems, canalització d’aigua…

No, no. Christiania ha trencat amb l’Estat perquè ells no creuen en l’Estat. Això és un plantejament de base: com que no hi ha estat, no utilitzam els serveis de l’Estat. Ells mateixos han organitzat un servei de recollida de fems, tenen un sistema de separació de fems i reciclatge. També s’organitzen ells mateixos el correu. No hi ha policia. Així i tot, la policia de l’estat hi entra.

Com ho fa una persona externa com tu per viure a Christiania?

Jo hi arrib per la via d’una residència per a artistes. Una de les cases està destinada a fer-hi aquestes estades per desenvolupar accions o projectes que tenguin a veure amb Christiania o amb els seus valors, com ara les energies alternatives. Et cedeixen les cases per un mes, jo hi vaig estar una mica més. Si vols viure allà… és una altra qüestió. Hi ha gent que fa anys que espera. Viuen als voltants, dins camions. Fan coses per la comunitat, i si qualcú mor o es decideix que s’ha de construir una nova casa, hi poden entrar. Hi ha un conflicte intern sobre aquest límit, perquè 900 persones ja generen dificultats per prendre decisions, però hi ha gent que diu que dins Christiania hi podrien arribar a viure 1.500 persones.

L’exposició és fotogràfica?

Hi ha fotografia, vídeo, unes aquarel·les amb frases que ells m’anaven dient, i alguns documents propis de la comunitat.

La població s’ha envellit o hi ha renovació suficient?

Hi ha gent que hi va entrar el 1971 que són ancians, i això és un dels problemes que tenen ara, però també hi ha una franja molt àmplia de gent entre 35 i 50 anys.

La comunitat deu ser totalment laica.

Efectivament. Qui té creences les practica a nivell privat i paritcular.

Electrodomèstics?

N’hi ha. Però cada persona és un món: n’hi ha que tenen les darreres novetats en tecnologia, la darrera pantalla de televisió, etc. I d’altres que prefereixen viure en comunió amb la natura i que es renten la roba a mà…

Horticultura?

N’hi ha, també.

Hi ha relació amb els moviments socials de la ciutat?

Sí, amb moviments de la resta de la ciutat que els tenen molt sovint com a referents, i que aprofiten els espais de Christiania per reunir-se.

Es relacionen amb el món exterior a través d’internet?

Sí, també, amb una web una mica obsoleta, però que dóna cobertura a les seves necessitats.

Comunitats com Christiania estan condemnats a ser sempre nuclis molt localitzats, sense possibilitat d’expandir-se, de créixer, d’arribar a colonitzar la resta de la societat?

Ten en compte que ells viuen en la dissidència i això fa que et mantenguis al marge d’altres moviments generals. Si la resta del món adoptàs models semblants al de Christiania, ells segurament en cercarien un altre model de pensament. En el fons, cerquen una forma de situar-se davant altres formes d’organització més generals.

En tot cas, sí que aquests moviments o revolucions, potser no triomfen de manera general, però sí que influeixen en els valors, en determinades formes d’organització puntuals…

Sí, sí. De totes maneres, ells sempre estan en un procés canviant. Ells no pensen que hagin arribat al seu ideal, sinó que es veuen com un laboratori social en constant evolució. És cert, per exemple que no tenen lleis, però tenen tres normes bàsiques que són: la inxistència d’armes de foc, la prohibició d’entrar-hi drogues dures i l’entrada de bandes ubanes.

Han tengut problemes amb grups d’ultradreta?

No s’atreveixen a entrar-hi. Han tengut problemes amb la policia, que és com un grup més d’ultradreta, perquè arriben i els tomen les cases. Si que els ha passat que determinats grups hi han entrat de nit i els han cremat qualque màquina o infraestructura.

Hi ha hagut intents de desallotjament recents?

Fa sis anys els tiraren una casa. Depèn una mica del govern. Amb el darrer govern arribaren a un acord: el govern acceptà que ells quedarien sempre allà però els demanà una compra simbòlica dels terrenys. Això suposava que si compraven el terreny adquirien una propietat. Per això decidiren fer una caixa on es fessin donacions anònimes. Però tot això genera molt de debat intern, perquè alguns dels membres pensen que és una concessió i d’altres ho veien com una manera de deixar de barallar-se amb el govern i destinar els esforços a construir una societat millor.

Amb què es construeixen les cases?

La majoria són de fusta i materials reciclats. També han generat una línia pròpia de material de construcció, que molta de gent els va a comprar, i que ells empren com una forma d’autofinançament.

Estan ben protegits del fred?

N’hi ha que sí i n’hi ha que no.

A Christiania s’hi pot haver entrat per militància, però també per haver estat exclòs socialment.

Sí, sí. Hi ha bojos, alcohòlics, gent sense doblers són acollits per Christiania. Hi viu també una comunitat d’esquimals, molt marginats a Dinamarca, que són considerats com els gitanos aquí.

Hi ha ajudes per a persones amb addcicions?

Si ets addicte a drogues dures no hi pots viure, perquè els anys vuitanta tengueren molts de problemes amb aquest fet i per això expulsaren la gent que consumia drogues dures per la violència que tot això comportava. A la gent que té problemes amb l’alcohol la intenten ajudar. A més, tenen un sistema de seguretat social propi, que anomenen Kommun Box, on confien amb la bona voluntat de la persona, i qui no pot fer front a les despeses del dia a dia de la comunitat és ajudat per aquesta caixa comuna. De totes maneres, tenen una balança per valorar qui s’aprofita i qui no de la comunitat. Igualment, això se sap, hi ha com una intuïció moral en aquest sentit.

En les relacions personals, o sexuals, ens trobam amb el tòpic de l’amor lliure? O hi ha de tot?

Hi ha de tot, parelles convencionals, trios, gent solitària, conflictes de gelosia i triangles amorosos…

Quin futur augures a Christiania?

Ells ja hi són. Pel que fa al futur, no ho saben. Ara que estan més tranquils volen continuar models d’energia alternativa, nous mitjans de locomoció sostenibles, etc. És com assistir al naixement d’una nova ciutat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s