Diari de Pitàgores de vuit mariners de torrent (III)


Dilluns
La torre de control us ha oferit un mecànic per a les nou del matí. Tres de vosaltres heu partit a nedar fins a la platja del Figueral. El dia és rúfol, encapotat d’una calitja tan espessa que sembla un nigul llis. Tocau terra ferma, certificau que sou vius i que el que s’engronsa dins els vostres caps és només la reverberació de l’aventura d’ahir. La torre de control desmenteix el mecànic de les nou i ofereix dues possibilitats: la primera a la una, la segona a les quatre.
Concertada la cita amb el mecànic de la una, dedicau el matí a la lectura i l’aigua. La de mar i la de pluja, que arriba per avisar-vos de la completitud de l’aventura aquàtica.
El vostre tècnic no és el messies ni nom Salvador, sinó César, i no sembla que hagi de venir, ni veure res ni, per descomptat, vèncer aquesta guerra nostra contra els elements. De dins el cotxe estant rebeu la telefonada d’aquest Cèsar sense corona de llorer ni túnica que ens diu que hi ha un trànsit de l’hòstia i que ha de tornar a fer feina i, en resum, que no ve. La torre de control, com un misteriós Charlie de Los ángeles de Charlie, fa la trucada de convenciment i César torna a voltar cent vuitanta graus. Dos de vosaltres l’anau a cercar, ja prop de les dues, a la platja del Figueral. Bons braços, el César d’espatles peludes i camiseta imperi. Puja a la barca, que es mou a mercè d’un lleu oneig que per a nosaltres ja resulta reconfortant, quotidià, si més no. L’home s’agotzona contorsionat dins la cabina de popa. Un de vosaltres li fa llum mentre ell, amb les eines adequades, enforteix el vincle abans trencat entre eix i motor. Hi ha aigua a la sentina. Brolla també el César, que, talment una bomba d’aigua, exhala suor per tots els porus alhora que va perdent la color. Enroscats els perns, el feis pujar amb rodaments de cap a coberta. Ni cervesa, ni coca cola. Terra vol tocar. No debades, és un mecànic de cotxes, com nosaltres mariners de torrent.
És l’hora de dinar: amanida de rúcola i pollastre, alvocat i pa i sobrassada. Farem nit al port de Santa Eulàlia, després de poques hores de vela. Allà menjarem unes pizzes de foc, perquè els hi couen i perquè ens les rabejam d’oli coent que fa bufar. Plaent, el gin xoriguer de després. Bona nit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s