Sa història des senyor Sommer, el retorn del clàssic


sommerFa vint anys que Pep Tosar, sota la direcció de Xicu Masó, va estrenar aquest muntatge a partir del text de Patrick Süskind que du el mateix títol. Més de mil funcions n’ha fetes, Tosar, en aquestes dues dècades. Jo, que de pecats n’he comesos molts, també havia comès aquest de no veure mai la tendríssima història de Süskind. El perquè? Hom no ho sap. En descàrrec meu sura el fet que la majoria de les mil representacions s’han fet a Barcelona. Tanmateix, no hi ha excusa. Diumenge passat Tosar la tornaria a fer a casa, a Artà, envoltat dels seus paisans i de públic entusiasta. Sa Història des senyor Sommer de Tosar és un clàssic i no prenc cap risc d’equivocar-me si afirm que la majoria dels qui anaren a veure el muntatge diumenge ja l’havien vista, alguns se la sabien de memòria, uns altres, molt poquets, hi assistíem per primera vegada per descarregar-nos de culpes. I encara algun jovenet hi assistia verge de sospita, lliure de culpa, només amb la taqueta insignificant del pecat original de tots els qui fa vint anys que neixen i no han vist l’obra. Però que hi ha dins la història de Sommer i Tosar que ens fascini, que ens ompli les temples de batecs i ens dibuixi somriures trotadors? Enmig d’una escenografia senzillíssima i funcional, amb dues cadires, una butaca i dos llums de taula, Tosar se’ns apareix caracteritzat de clown, però amb una guitarra i amb tota la tendresa, per cantar petit petit la història d’Alfonsina: “I te’n vas cap allà, com en somnis, adormida, Alfonsina, vestida de mar”. Tot d’una, però, amb veu de falset se’ns presenta el personatge que ens ha de contar la història de Sommer, però “divagant i divagant i divagant”, ens acaba contant la seva. El muntatge, que dura una hora i mitja, s’estructura de manera que permet el descans del monologuista i dels espectadors, amb petits interludis musicals extrets d’una de les composicions que formaren part del mític “Poemes a Nai”. Sí, ja ho sabeu, “aquella manera del temps de posar peu fiter tan a favor meu”. Sí, ja ho sabeu, “que ja fa irreversible tot el goig que he viscut”. Miquel Àngel Riera i els seus versos de seda i pell, que són un recurs que sempre agrada. Amb la mestria que ja li coneixem, Tosar aconsegueix passar del clown al contador d’històries, aquell infant de veu impostada és ara un home de nostàlgia i anècdota, de mite i meravella que ens explica les seves trobades distants i estranyes amb l’estrafolari i incomprès senyor Sommer. El nostre narrador, aquell nin que sabia volar i que tenia sis llocs màgics per mostrar a la seva estimada (una menjadora de dérvols, un arbre, un fomiguer alt, unes arboceres, un faig meravellós) i que vol regalar-li el seu bé més preuat, que és un desengramponador. I que pensa tot això des de la ingenuïtat més tendra. Aquell home-infant que per saber on és la dreta fa el gest de frenar amb la roda de davant de la bicicleta i que un dia descobreix que “el món era tot maldat”. Aquell home infant que viurà la resta dels seus dies amb el secret de la mort del senyor Sommer i el seu capell de palla surant dins l’aigua plàcida del llac. La vida és plena d’històries paral·leles i persones que ens fascinen perquè no les coneixem més que d’un bon dia o un somriure còmplice. I sí, això també ens alimenta. M’agradaria parlar també de la dèria de Tosar i altres factòtums del teatre català de Mallorca per fer servir l’article salat en els seus muntatges de teatre que no vol ser regional ni costumista, sinó modern i nacional, però me n’abstindré, per no cansar-vos, i per no cansar-me. Només una coseta: quan parlam en salat sí que solem dir “EL senyor tal, o EL senyor qual”, no?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s