Mires la vida passar davant el romi d’edificis de Gesa (NYC i Virgínia, VI)


IMG_8604

Avui toca Park Slope i Brooklyn. Nova York també sap ser una ciutat de cases baixes i carrers amples amb grans arbres i arquitectura simpàtica. Visitam un mercat dels encants molt petitó, però agut i selecte, sense gaires andròmines, i amb peces triades a consciència per a la venda. Pel camí trobam una església baptista i encuriosits hi entram. De seguida una dona reblida de candidesa ens dóna la benvinguda i ens mostra “les instal·lacions”. L’església és com un teatre amb cadires embuatades i escenari. No fa gaire que hi han acabat l’ofici amb música de concert inclosa. Tenen, més endins, una capella per a l’hivern, més humil, amb cadires de fusta, però més calenta, que també cedeixen per a les reunions d’alcohòlics anònims. Arribam a Prospect Park. A un dels caps ens rep la Grand Army Plaza amb una desena bona de camions de menjar. Visitam el parc per dins, carregat de vida dominical, famílies que fan barbacoes, grups de joves que juguen a bèisbol o freesbii, ocells i esquirols i un sol atent que daura l’herba i encén la vida dels arbres i les persones.

Dinarem a l’Smorgasburg, a Dumbo, perquè ara ja sabem que hi serà. Un fixanxips, un hotdog de tofu, patates, natxos… dinar gustós. De camí cap a Dumbo hem passejat per la part alta de la riba del riu, separats de l’aigua per dues autopistes elevades. El barri és amable, amb cases baixes i vegetació, i una pau inusitada.

Dinats, amb el cansament de sis dies a flor de pell, ens estiram a la gespa i, com n’Alaska, miram la vida passar. Japonesos extremats que es fan fotos amb Manhattan de fons, jueus ortodoxos, extremats també, que es passegen en troupe familiar. El pare davant, amb el vestit i el capell negres i la barba llarga, i les ulleretes, i els reguinyols partint de les polseres. Darrere, una catefa d’infants vestits tots iguals. I tancant la filera, la dona, amb uns cabellets llisos tallats a la manera mongil, una faldeta de tergal part davall els genolls, una camiseteta de cotó de màniga llarga i, a damunt, una bruseta de color discret llis. De vegades, també una rebequeta. Per sabata, un mocassinet negre. També hi ha les adolescents amb càmera réflex que es fan fotos mútuament per penjar al seu perfil de facebook. I famílies orientals senceres que retraten per a la posteritat un viatge que mai no oblidaran.

La posta de sol des d’East Side és bella. Els miralls de les finques de pisos gegantines reflecteixen els raigs decidits de l’ocàs. El pont de Brooklyn es pinta d’ocre davant els tons metàl·lics de Manhattan, el riu vol ser una bassa d’oli, els velers amarrats són més quiets que mai, dos fils de llum es reflecteixen dins l’aigua.

Soparem a Brooklyn Heighs i arribarem a casa més descansats per viure el nostre darrer dia al romi dels edificis de Gesa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s