Mostra de teatre escolar de Blacksburg (NYC i Virgínia, X)


IMG_8701

Avui és el dia de l’estrena! Poca gent ens hauria dit que, venguts de la capital del teatre mundial, trobaríem, també a Virgínia teatre fet per infants. Sempre ens quedarà el consol de pensar-nos que ens ho hem inventat nosaltres, encara que a altres bandes ens ho hagin sabut copiar.

Ho tenim tot molt pautat. De primer acompanyarem n’Ola a l’escola perquè acabi de preparar la seva actuació; per fer temps, després de deixar-la, ens aturarem a ca n’Ana i en Taqui. Na Donata toca a la porta i una veu fresca crida mediterràniament. Són grecs, en aquesta casa. N’Ana besa i toca i riu i crida. Des dels escuradors demana si ve cap home girada cap al portal, i em veu a mi. I torna a cridar mentre corre a posar-se alguna cosa que li tapi les cuixes. Un ninet ros juga pacientment al sofà de la casa amb una música grega que vol ser moderna i que surt metal·litzada d’un ordinador portàtil. Els dos grecs vendran també de càmping amb nosaltres. Anam després a cercar en Sebastian a la feina. I ja som al teatre-escola! Avui n’Ola està molt emocionada i molt pendent durant la funció de son pare i sa mare, que han vengut tots dos a veure-la. La mestra teatrera riu de les ocurrències dels seus infants-actors, que han de menester els apunts continus de la seva directora. Hi ha tots els perfils: el de la nina amb cara de teatre, dramàtica, gestual, expressiva, a la comediant, la fresca, la que no pot evitar la rialla; passant pel nin tímid, de traces més infantils, tot i ser el més alt de la funció; o la que ho mira passar tot sense entendre gairebé res mentre fa el que li diuen que ha de fer i diu el que li diuen que ha de dir. Hi ha l’entusiasta i l’abúlic. El lent i la llesta. La independent i el pallasso. I canten, també. Al final, mamballetes, què vol dir! I una explicació terapèutica d’alguns dels artistes.

Però encara no ho hem vist tot. La mestra teatrera ens explica amb veu normal que les lletres de les cançons són seves i les músiques, d’un senyor amic seu. I els murals que servien d’escenografia els ha fet en temps de vacances un dels actors de l’obra, amb el toc naïf que pertoca a l’edat, però amb molta idea. I a poc a poc, la mestra teatrera va baratant de veu i no ens en temem i ja som en plena subhasta dels murals de l’escenografia, sota la nyiula eixordadora que ens fa el cuc de l’orella malalt. Uan dòlar for this paint. Tiu dòlars. Three dòlars. Cada un dels quatre murals els aconsegueix vendre per més de quinze euros. El darrer, més de vint, l’adquireix la mare de l’artista que li ha anat indicant amb entusiasme en quin moment havia d’alçar la mà per competir amb la resta de licitadors.

Clourem la qüestió a l’americana. Pizzes, beguda i gelat amb caramel i llepolies. Ens donarem per dinats.

El dia va passant i en Sebastian ens mostrarà com és la seva feina. El nostre amfitrió ha vengut amb la seva família des de Polònia fins aquí per participar en un projecte d’investigació. Fa feina a Virginia Tech, un complex depenent de la universitat de l’Estat. Treballa amb granots i cabots híbrids. Amb la hibridació aconsegueixen un major nombre de cromosomes. I no em faceu explicar res més. N’estudien l’ADN potser per trobar gens estranys que expliquin segons quines malalties. A Virginia Tech hi treballen biòlegs com en Sebastian, però també informàtics. És aquí on hi ha el processador més ràpid dels Estats Units, per agilitzar els càlculs genètics que han de menester. En Sebastian ens mostra els cabots i un menjar que els donen, que fa la mateixa olor que el menjar dels peixos. I ens mostra també una màquina que serveix per reproduir cadenes d’ADN, multiplicar-les, copiar-les. Per fer Dollys? Chi lo sa!

Ens quedarà una estona de claror, després del passeig científic, per anar a un nou llac, on vendran a saludar-nos les tortugues d’aigua traient el morret a la superfície, o una ànnera grassa i grossa de cap vermell i cos blanc que en veure humans s’hi acosta amb pas decidit i maldestre alhora, tot remenant la coa com si fos un ca content que demana menjar. El sol se’n va. Un altre dia fuig.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s