“Vaig partir per nou dies i vaig estar tres anys a tornar”


Aquesta setmana ha mort Esteve Caldentey Adrover, Xicamunda (Manacor, 1918). Ciclista afeccionat durant la seva joventut, Caldentey va formar part de la selecció que havia de competir als jocs populars de Barcelona del 1936. L’esclat de la guerra, però, ho canvià tot. Joana M. Melis i Esther Castaño li feren aquesta entrevista, que crec que ho paga divulgar.

esteve caldentey– Vós participàreu als jocs olímpics populars de Barcelona? O no hi arribàreu?

– Hi vàrem arribar, però va començar la guerra i ens ho giraren tot. Vàrem partir d’aquí dia 18 de juliol del 1936, era un dissabte a vespre. Quan arribàrem a Barcelona, no poguérem desembarcar. Per dins el moll hi havia molt de tirs. N’hi va haver dos que pujaren amb una metralladora a l’estàtua de Colom, amb un ascensoret. Quan eren allà dalt els tallaren l’electricitat i als tres dies d’haver-los-la tallat es tiraren a baix. Jo encara vaig veure els jaços que hi deixaren, en terra. El vaixell va estar tot lo dia aturat dins la badia. El vespre tornàrem partir cap aquí i quan arribàvem a Palma, que ja vèiem qualque llum, torna a fer mitja volta i el dilluns tornàvem ser a Barcelona, i devers les dues de l’horabaixa el vaixell es va posar en marxa. Una comissió se’n va anar a xerrar amb el capità per demanar-li cap a on partíem, perquè no havíem menjat res de dissabte. I el capità ens va dir: “Ara de moment m’han dit si a Tarragona està tranquil. Si hi està desembarcarem a Tarragona i si no, a Port Bou, perquè aquests passatgers que duc jo no els vull desembarcar enlloc que hi hagi trull”. Finalment desembarcàrem a Tarragona, i hi estàrem tres dies. Tot d’una sortírem del vaixell per cercar menjar.

– Éreu molts?

– Prop de vuit-cents. Quasi tots érem de les olimpíades, però també hi havia passatgers. També hi anaven els del Parado de Valldemossa, que entre balladors i sonadors eren una cinquantena, que anaven allà per fer festa, també.

– I després què va passar?

– Ens donaren l’ordre de tornar al vaixell i ens tornaren a Barcelona, hi estàrem tres o quatre dies i sortíem a cercar menjar allà on ens deien. Havíem sortit per tornar a Mallorca en nou dies.

– Com estaven, els carrers de Barcelona?

– Ja t’ho pots imaginar! De qualsevol manera, feien por! Te n’anaves per qualque carrer i senties que es movia un tiroteig d’una finestra a una altra.

– Què en pensàveu, de tot allò?

– Estàvem tots espantats. Ens dugueren a un convent de salesians que hi ha a Sarrià, a nosaltres i als aragonesos, perquè tampoc, com nosaltres, no podien tornar a ca seva, perquè era de l’altre bàndol. Hi vàrem estar prop de quatre mesos.

– I no podíeu dir res a ca vostra?

– No. Jo, un pic cada setmana, me n’anava a l’emissora de Barcelona i anunciava, “fulano de tal, natural de Manacor, que va sortir per les Olimpíades, s’enquantra en bon estat. El qui ho sent, que faci el favor de comunicar-ho a la seva família”. Qualque vegada els va arribar.

– Estàreu a Menorca, també.

– Sí. Jo, en Maimó i en Montman decidírem partir cap allà de voluntaris. A Barcelona estava d’estafeta a unes oficines internacionals, però no m’agradava gaire. Havia de fer la volta dues vegades cada dia per tot Barcelona. Qualque vegada quan acabaves la volta trobaves una carta que era de l’altra punta de Barcelona i havies de tornar arrere. A Menorca estava a un camp d’aviació a Sant Lluís, i també a Ciutadella. Hi havia cinc manacorins, alguns hi havien fuit i d’altres hi feien el servici d’abans d’esclatar la guerra. En Toni Marçal hi tenia un mostrador de mobles. A una platja on jo estava destacat hi va arribar una barca de bou dels Barceló, del Port de Manacor. Havia sortit per pescar i sempre n’hi anava un de guàrdia, que li deien el Paitoni. I quan va veure que la barca es feia tan enfora diu: “A on anam?”. I li varen dir: “Ens n’anam cap a Maó i si no hi vols venir et tirarem a la mar”, perquè ja s’anava a treure la pistola.

– Quan poguéreu tornar cap aquí?

– Quan vengueren els nacionals, que guanyaren la guerra, ens tornaren fer presentar i a mi em varen dur a Jaca. I als tres mesos de ser allà em llicenciaren per tres germans a files. A un l’havien donat per inútil perquè estava tuberculós. Vaig sortir de ca nostra dia 18 de juliol del 36 i vaig tornar el 14 de juliol del 39. Vaig estar més de dos anys a saber notícies de ca meva. Hi havia una família de Manacor que els deien els Guardioles, que feien de picapedrers a les perles. Se n’anaren cap a l’Argentina. D’aquí enviaren una carta a l’Argentina, i de l’Argentina l’enviaren a Governació a Maó. Un tinent em va dir “Caldentey, que has vist aquest anunci que du el diari? Has d’anar cap a Governació a Maó”. “I que hi ha?”. “Un assumpte que t’interessa, ho veus?”. I deia: “En Caldentey que se’n va anar per les Olimpiades s’enquantra en bon estat a l’illa de Menorca, que faci el favor per passar per Governació per un assumpte que l’interessa”. M’entregaren una carta de tres nebots, n’hi havia dos que encara no els coneixia (s’emociona).

– Qui hi havia dins l’equip ciclista seleccionat?

– Dins l’equip seleccionat hi havia en Montman, que era català; en Maimó, que era argentí però vivien a Palma; en Nadal Mateu, de Sencelles; i en Miquel Vich, d’Esporles. El director de l’equip era un germà d’en Montman. Hi havia de venir en Bover vell, un de Son Sardina que havia estat campió d’Espanya, però no es varen entendre amb la directiva. Aquesta selecció la feren dins la pista de Palma. Jo vaig guanyar la cursa, perquè els vaig prendre volta a tots.

– Només éreu vós de Manacor?

– No. N’hi havia d’altres. Un que li deien en Rotlo, de Fartàritx. Un altre que li deien el Carritxer. Tots érem amateurs.

– A quina escola vàreu anar?

– A cap. Els vespres anava amb un mestre que li deien en Manco. I també a un que feia escola els vespres un poc passat Sant Josepet. Vaig aprendre a llegir i escriure remeu-remeu. A Menorca em volgueren fer caporal. I jo vaig dir: “I sols no sabré llegir els noms!”.

– D’on us va venir l’afició per la bicicleta?

– Ens ajuntàvem una comissió de trenta o quaranta o vint cada diumenge i anàvem al Port, o a Sant Salvador. Quasi tothom tenia bicicleta. Per anar a jugar els partits de futbol hi anaven en bicicleta, perquè a Manacor només hi havia tres cotxes.

– També hi havia molta afició al frontó?

– N’hi havia dos, un a la Torre, i un a la placeta de Sant Jaume. A la placeta també hi havia un pati-cinema, a l’estiu hi feien cine. No me’n record gaire, perquè solia anar més pel Variedades o pel Principal.

– I també hi feien bregues de galls?

– Sí. I a la Torre també, ho duia en Joan del Frontón. Eren tres germans, en Joan, en Toni i en Pep.

– I de coloms hi havia afició?

– N’hi havia molts que es passaven el dia damunt el colomer. No es podien comptar els esbarts que hi havia a Manacor. N’hi havia un que feia de curandero de bísties, que li deien en Gic, o en Damet. No he vist un home més colomista mai.

– Formàveu part de cap associació o club?

– Després de guanyar aquesta cursa vaig passar al Club Ciclista Manacor, però només hi vaig estar dos o tres mesos. Hi havia en Tomeu Llodrà, Bulla, que tenia molta via i molta força, però no sabia manejar gaire les curses. En el seu lloc m’hi posaren a mi.

– Quantes pistes hi havia a Manacor?

– N’hi havia una aquí on hi ha la botiga de les perles Orquídea, ben davant. També hi havia una voltadora a Sant Llorenç. I a Artà, Campos, Llucmajor, Palma… A la plaça de Sant Jaume, un company m’hi va organitzar dues curses quan vaig començar a córrer. Li deien Eloi Llobet, un cosí d’aquell que menava cavalls. I em diu: “Esteve, he organitzat dues curses a la plaça de Sant Jaume”. “I què em contes a mi?”. “Què et cont? Que hi has de córrer!”. Anàvem a Montuïri i tornàvem a venir aquí. Vaig fer tercer. En férem una altra organitzada pel mateix. Anàvem a Montuïri, de Montuïri aquí, d’aquí cap a Sant Llorenç, a Artà, al coll de Morell. I d’allà a Son Serra de Marina, Santa Margalida, Petra i cap aquí. Vaig fer segon.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s